Un nou ‘mentrestant’

L’informe anual de la cultura que el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va entregar ahir al Parlament de Catalunya confirma que el 2021 ha estat un altre any del mentrestant. Tot i que s’intueix una certa remuntada en números absoluts en la recuperació de la pandèmia del 2020, la covid continua sent un llast per a bona part de l’activitat cultural. És un informe de “clars i ombres”, segons Salvador Casals, membre del CoNCA. Lamenten que hi ha manca d’actualització de dades. I, per exemple, han deixat de valorar l’associacionisme perquè no hi ha noves dades des del 2017.

Per sectors, i a falta de confirmar-ho amb dades contrastades del 2021, es percep que els videojocs i el sector editorial gaudeixen d’uns creixements de consum davant de la preocupació per la caiguda d’assistència als espectacles en viu i també als cinemes, que, per cert mantenen el doblatge en xifres de rècord negatiu: el 2020 la quota de pantalla de cinema en català (incloses versions doblades o subtitulades) es va situar en l’1,9%.

El ple del CoNCA, que es va renovar el 2019 i està format per Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Tania Adam, Jaume Ayats, Salvador Casals i Núria Iceta, ha anat incrementant mesures d’avaluació i anàlisi de la cultura per poder reaccionar davant les emergències. Des d’aquest 2021, per exemple, han fet un informe sobre la paritat en els espais de lideratge dels sectors culturals. La tendència és que s’apropen a la paritat tècnica en el sector públic, mentre que queda molt més allunyada en el sector privat (com recull el gràfic d’aquesta pàgina). També es valora en quina situació es troben els òrgans de govern de les institucions. Hi ha un percentatge més alt d’homes (73%) que de dones en el sector associatiu (i el 56% en el sector privat). La paritat es produeix en el 57% de les institucions públiques, però encara es manté un 30% de més presència masculina contra el 13% de presència femenina.

En l’àmbit polític, el canvi de govern va significar una altra aturada tècnica de les polítiques culturals, tot i que es manté la voluntat d’un pacte nacional de la cultura universal i continua el compromís d’augmentar l’aportació pública al 2% del pressupost al final del mandat. Per ara, el 2021 Cultura va tenir un pressupost de 1.077 milions, un 6,4% més que el 2020. L’increment en el nombre de treballadors de Cultura és revelador si es té en compte que les dades del 2008 al 2018, pràcticament, no van variar. El primer trimestre del 2022, el sector cultural donava feina al 5,1% del total de treballadors a Catalunya.

A falta de poder-ho certificar amb dades, el CoNCA està preocupat per la baixada d’assistència a teatres i cinemes, una dinàmica que podria incrementar-se per la situació inflacionista actual, insinuaven fa uns dies en una presentació a la premsa. Es percep un canvi d’usos en la reserva i compra d’entrades, que penalitza les accions en viu. El CoNCA creu necessari “ajudar a trobar nous models de negoci a les empreses i organitzacions culturals afectades per aquest canvi d’hàbits de la ciutadania”.

Pel que fa a la xarxa pública d’arts visuals, s’han comptabilitzat 232.074 visitants, una xifra que multiplica per quatre la del 2020 (en plena covid) i és una de les millors dels darrers anys. Aquest 2021, el Macba i el Santa Mònica estan per sota de les seves sèries històriques. L’organisme sosté que no és suficient destinar “més diners” a la creació i la cultura, sinó que també cal “treballar en el disseny d’instruments de transformació de les polítiques culturals” davant dels canvis estructurals que s’intueixen.D’altra banda, “un dels principals dèficits de la política cultural dels últims anys és la baixa, per no dir nul·la, activitat legislativa sobre temes culturals”. A més, el CoNCA posa l’accent en el fet que estan pendents de renovació diverses lleis, algunes de les quals, com ara la de foment i protecció de la cultura popular, la del patrimoni cultural català i la del sistema bibliotecari, del 1993. Per exemple, la llei del cinema, encara que del 2010, “requereix una revisió per incorporar els canvis tecnològics i socials ocorreguts des que va ser redactada”, segons l’organisme cultural.En l’informe, es reclama “més implicació” de l’Estat en el finançament dels equipaments amb “una projecció més enllà del territori català”; ressalten l’oportunitat que pot suposar el programa Next Generation per a la cultura i es considera “necessari incidir en l’ús social” del català per assegurar el seu futur.