Confinat amb amics

Vicenç Altaió (Santa Perpètua de Mogoda, 1954) és poeta, assagista, crític d’art i fins i tot, puntualment, actor, com ara en el film Història de la meva mort, d’Albert Serra, en què interpreta Casanova.

La seva tasca en l’assaig contemporani s’ha caracteritzat per la mixtura dels gèneres i la generositat amb la tradició que l’ha marcat i els artistes que la integren. Amb Comanegra va publicar Un traficant d’idees a les fronteres de l’art (2013).

Durant el confinament, Altaió es va recloure a Cadaqués, des d’on va reconstruir i teixir trobades que en aquell moment era impossible tenir, i gràcies a la memòria, a la tecnologia i a l’amistat de tants companys de viatge –fins a 40, comptant-lo a ell; com els lladres d’Alí Babà en format traficants d’idees–, ha nascut Tardes de diumenge, també publicat per Comanegra.

És l’obra culminant del seu Tràfic d’Idees, una “autobiografia col·lectiva que trena els perfils de cinc generacions d’artistes multidisciplinaris amb què he compartit experiències i vida”, comenta.

Per la vida i el taller de Vicenç Altaió hi ha passat el bo i millor de la literatura i l’art català i universal, i aquest llibre n’és la millor mostra. Josep M. Sala-Valldaura, que signa el pròleg, defineix l’obra d’Altaió com “una mena d’autobiografia col·lectiva” en què “sents una sola veu que és un conjunt de veus i viceversa”.

Som davant d’un viatge pel temps i l’espai que combina Cadaqués amb Barcelona, París, Londres i Nova York. L’autor manté converses amb artistes com ara Hermann Bonnín, Pere Portabella, Joan Brossa, Antoni Tàpies, Marine Hugonnier, Nicolas Jaar, Gabriel Ventura, Frederic Amat i Joan Fontcuberta, entre molts altres, i les plasma en forma de retrats. Un híbrid de prosa literària entre la investigació històrica i política i l’assaig filosòfic.

Assistim, a través de la prosa d’Altaió, a esdeveniments rellevants i de naturalesa ben diversa, des d’una reunió al Museu Picasso amb els poetes Biel Mesquida, Dolors Miquel, Enric Casasses i Blanca Llum Vidal fins a una visita a Lledoners en furgoneta organitzada per Pere Portabella per fer una sessió de diàleg obert amb els presos –ara ja en llibertat– sobre cultura i política.

Rere el subtítol del llibre, Converses, postals i proclames en el ‘reset’ global, hi trobem l’estructura del llibre, que es divideix en dos grans blocs: un primer de converses, que Altaió trena en 29 retrats, i un altre amb textos signats pels artistes del primer bloc i d’altres que hi estan relacionats. Una mena d’anvers dels retrats del primer bloc.

En tot aquest recorregut, l’autor hi destil·la un munt reflexions sobre la seva visió de l’art, la cultura i la vida. “Hi ha un art que no imita la natura i que tampoc no s’expressa a través del desvari interior. És un art que busca la bellesa de la forma, inscrita en les proporcions, mesures i nombres, i que repassa els passos que ha fet la humanitat tot traspassant-los a un art nou. També hi ha un art participatiu que, lluny de l’art al servei de la política, dona forma democràtica a un art lliure. Tot neix de posar preguntes i posar a prova el saber”, afirma Altaió.

Sempre atent al present, l’autor no deixa de banda el moment històric que hem viscut aquests anys, amb una pandèmia i un confinament del tot inèdits en la nostra època. Aquest llibre està escrit en els mesos de reclusió forçada pel confinament, que constitueix l’anomenat reset global sobre el qual, puntualment, pivoten les reflexions que amaren el text. Tardes de diumenge estudia, amb grans referents, què fa i què pot fer l’art avui dia, sent-ne conscient que ha hagut un canvi radical en la societat amb l’arribada de la pandèmia.