Un FAD als jutjats

El jurat de la 49a edició del premis FAD, els guardons d’arquitectura més prestigiosos de l’Estat espanyol i Portugal, ha premiat Ignacio Laguillo i Harald Schönegger pel seu projecte de la seu judicial d’Antequera.

En la categoria d’interiorisme, el premi ha estat ex aequo per a la reforma del Banc Sabadell Atlàntic de Barcelona, dissenyada per Pepe Cortés León, i per a la Fundación Pedro Barrié de la Maza, a Vigo, a càrrec d’Emilio Tuñón Álvarez i Luis Moreno Mansilla.
El conjunt de restaurant i piscines Das Salinas, a Madeira, creada per Paulo David, ha estat guardonat amb el premi dedicat a ciutat i paisatge i, finalment, el premi d’intervencions efímeres, que també ha estat concedit ex aequo, se l’han endut l’acció-exposició Vers un equilibri natural..., que va tenir lloc a l’edifici la Pedrera de Barcelona, a càrrec de Toni Gironès Saderra, i per a la també exposició M.C. Escher, al Centro Arte Canal de Madrid, projectada per Borja Ferrater i Carles Ferrater Lambarri.

Coherència i equilibri
En aquesta edició, el jurat dels premis, que tots els anys trien els membres de junta d’Arquinfad, ha estat presidit per l’arquitecte Antonio Cruz, que va destacar l’obra de Laguillo i Schönegger per la “coherència i equilibri entre l’execució de l’exterior i de l’interior”, sobretot per a l’ús a què està dedicat l’edifici.

Segons Antonio Cruz, tot i l’alta qualitat dels 54 finalistes, un dels fets que més ha decebut el jurat (format per set arquitectes, una interiorista, un historiador i un enginyer de camins), ha estat els pocs candidats presentats en l’apartat de ciutat i paisatge. De tota manera va destacar l’obra de Paulo David a Madeira perquè “ha estat capaç de transformar un espai de difícil accés de la ciutat en un paisatge revaloritzat”.

Pel que fa al premi d’interiorisme, Cruz va remarcar que els dos guardonats “han estat actuacions sobre espais ja construïts, en què destaquen els acabats, la il·luminació, la innovació i la creació d’espais que no existien, assumint uns riscos considerables”.

Dues exposicions
Els dos premiats en l’apartat d’intervencions efímeres comparteixen guardó i poca cosa més. En el cas de l’exposició a la Pedrera, Cruz va valorar “l’economia de mitjans per transformar un espai” i “la sinergia entre l’obra de Gaudí i l’acció temporal”. M.C. Escher, en canvi, va ser una mostra en “un espai difícil, amb poc interès arquitectònic” que, a base de molts recursos i materials, “va ser transformat en un món d’il·lusions i laberíntic”, com les obres de l’artista que s’exposaven.