Arts escèniques
Míriam Iscla
Actriu, avui rep el Premi Margarida Xirgu al Teatre Romea
“Sortir a la tele no fa guanyar talent”
Si no em donen l’oportunitat de fer un paper a què aspiro, busco alternatives Abans la televisió impulsava ‘sitcoms’ i dramàtics; ara no hi són
Míriam Iscla rebrà aquesta tarda al Romea, de la mà de la seva companya Roser Batalla (premi Margarida Xirgu 2021), un anell que l’afegeix a una baula d’actrius que es remunta a la temporada 1972/73. L’actriu rep el reconeixement per dos títols ben diferents: Crim i càstig (en què Pau Carrió li va demanar que assumís el paper masculí de l’inspector) i la comèdia Les bones intencions de Marc Artigau. La tria demostra clarament la versatilitat d’una actriu que va fundar T de Teatre i que va decidir sortir-ne perquè necessitava experimentar altres formes teatrals per ser honesta amb ella mateixa.
Rep el premi en una tercera etapa dels Xirgu, salvant el que semblava un final definitiu.
És el premi que em fa més il·lusió rebre perquè ja forma part d’una tradició teatral. Té una certa essència de la cultura del país, a través de la figura de les actrius.
Només es pot rebre un cop.
Per això, encara que me’l donin per dos espectacles (Crim i càstig i Les bones intencions), jo el rebo com si fos a tota una carrera, a una trajectòria, i per això no es pot repetir. El que dibuixa és una continuïtat entre les dones del teatre català. I ho fa amb només una categoria única per a actrius. Per això, és molt important que no desaparegui.Que ara es reimpulsi [la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC) i la revista digital Núvol assumeixen l’organització] és motiu per agrair-los l’esforç; és tota una declaració d’intencions.
Benet i Jornet, quan va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, va demanar que, si us plau, la persona guanyadora següent fos una dona. Quant temps falta perquè el rebi una actriu que ensenyi la diversitat actoral a Catalunya?
La llàstima és que encara es necessita aquesta reivindicació. Estem a anys llums d’una integració a la societat. I en el teatre, com en tota la resta, anem endarrerits. De moment actrius com les germanes Sey, per exemple, no han pogut tenir aquesta trajectòria. Si ja ens costa com a dones, encara més a elles. Avui es veu com un valor afegit que hi hagi un repartiment majoritari de dones; abans ni ens ho miràvem. D’alguna manera, havíem d’accedir-hi. Arribarà un moment que no n’haurem d’estar parlant, que no caldrà qüestionar per què una Julieta no pot ser negra o xinesa.
Els actors sovint encapçaleu campanyes polítiques. El teatre és polític, però sembla que hagi renunciat a parlar de casos puntuals i immediats, amb excepcions com ‘Alguns dies d’ahir’.
És cert que no estem acostumats a parlar de muntatges sobre fets molt recents, com va ser el procés de l’1-O, o la violació en grup i judici a Jauría, totes dues de Jordi Casanovas. El Lliure em va encarregar Dona no reeducable (2019), que narrava el cas de la periodista Anna Politkóvskaia [corresponsal de guerra que denunciava la impunitat del Kremlin a Txetxènia; el seu assassinat, el 2006, es considera un crim d’estat tot i que el cas ha prescrit sense condemna]. Encara ens costa veure la realitat més directa a l’escenari.
A l’adaptació de la novel·la de Dostoievski fa d’inspector, un actiu en la protecció de l’‘statu quo’. No incomoda justificar el dret a exercir violència per part de l’Estat?
Depèn. Crim i càstig és una meravella. Si tots ens saltéssim les lleis seria impossible la humanitat. Seria com als Estats Units, que van passejant amb l’escopeta a la mà. L’inspector entén que el protagonista mati una usurera que s’aprofita dels més dèbils. Però també defensa que això tingui les seves conseqüències; si no, no té sentit. Tot i així, li dona l’opció més favorable perquè després “la vida reneixi”: si s’entrega, el seu temps a la presó serà el mínim possible.
Va ser de les fundadores de T de Teatre, però ho va deixar per actuar en espectacles més enllà de la comèdia que tan bons resultats els donava a taquilla.
El 2008 vaig decidir deixar el grup per poder explorar un altre tipus de teatre amb altra gent que llavors no feia T de Teatre. Van ser 17 anys en què vaig aprendre molt. Fèiem moltes funcions i encetàvem els projectes de 0 a 100. Hi va haver un moment que vaig sentir que necessitava aprendre d’altra gent. Vaig saltar al món del freelance.
T de Teatre va tancar la tradició de companyies catalanes privades. Fins fa una dècada no s’ha reprès aquesta tradició.
Sí. T de Teatre va ser la cua d’una època. Els espectacles podien estar fins a tres anys en gira per tot l’Estat espanyol. Abans es podien fer gires de 900 bolos. Ara és molt més complicat perquè hi ha moltes més companyies i s’han reduït molt les programacions municipals. Ara ja estàs contenta si fas 30 o 40 actuacions per Catalunya. Abans els teatres de l’Estat espanyol tenien interès pel que feien les companyies catalanes. Tot això s’ha anat destruint des de fa anys.
Una companyia permet ser més coherent que anar de ‘freelance’ amb el que es vol representar, no?
És cert que grups com La Calòrica o Els Pirates tenen un segell: intuïm de què ens voldran parlar. Com a freelance, no reps tantes propostes com pot semblar. Precisament, gràcies al meu bagatge de T de Teatre, sempre provo d’impulsar algun projecte en què pugui intervenir, com per exemple l’Abans que es faci fosc, de Hattie Naylor (que es va estrenar al Lliure el 2019). Això et permet investigar el teu llenguatge. No sempre passa.
És molt versàtil: interpreta papers dramàtics i comèdies.
Tot i que sortir de T de Teatre em va permetre entrar en papers dramàtics, sovint necessito tornar a la comèdia, com Red pontiac o Les bones intencions. Si no em donen un paper que m’agradaria interpretar, busco la manera d’aconseguir-ho. La comèdia és molt difícil de fer.
T de Teatre va fer amb èxit una sèrie de televisió, com Tricicle o Dagoll Dagom. Vau estar anys provant de fer un nou projecte que no s’ha arribat a fer mai. També fa temps que, mig en broma, tothom demana que La Calòrica explori aquest canal.
Vivim un altre moment de la televisió, és una evidència. Avui la televisió pública no pot produir. Abans impulsava sitcoms i altres productes dramàtics, que ara no hi són. Hi ha una falta d’inversió que se supleix amb més productores. La situació actual de TV3 diu quin interès de tipus d’oferta cultural i produccions dramàtiques es potencien en un determinat moment polític. Els últims anys sembla que ha manat l’humor de política i els debats de política... o la secció d’esports.
Les programacions municipals programen menys actuacions.
D’una banda, hi ha moltes més propostes, més productores que volen girar: hi ha una oferta molt més gran. També és cert que no es programa tots els caps de setmana.
Sembla que ara la gira d’‘El llop’ traurà opcions al teatre professional. És lícita aquesta competència?
Aclarim primer que vinc del teatre amateur. Històricament, el teatre català s’ha mantingut gràcies als amateurs. És com un forn de pa que proveeix contínuament el sector professional. Però té el seu circuit. Que ara entri El llop a la programació professional és posar-ho en un nivell que no li correspon. No dic que no tinguin talent, però no poden estar en el mateix circuit. No pel fet de sortir a la tele es guanya talent.
Es confon popularitat amb professionalitat? També en els càstings els seguidors d’Instagram ajuden a decantar la tria d’un intèrpret, diuen.
Jo no tinc res en contra dels electricistes de la pel·lícula Sis dies corrents, però no té sentit que guanyin un premi a millors actors si estan fent d’ells mateixos. Passa el mateix a Alcarràs, tot i ser bones pel·lícules. Ells poden fer aquelles pel·lícules sobre ells mateixos. Però a mi, com a actriu, se’m demana sempre coses diferents. Dubto que tots hàgim d’estar en la mateixa capseta.
Hi va haver una època en què els alumnes de l’Institut del Teatre aspiraven al món audiovisual i no tant al teatral.
Porto 33 anys a la professió. Quan nosaltres hi estudiàvem ni ens plantejàvem aquest altre camp, pràcticament no existia. Però no per això em considero ni millor ni pitjor que les generacions actuals d’intèrprets.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.