Una veu imparable

El baríton Carles Pachón i Díez (Navàs, 1995) no és un nom més dins la important constel·lació de la generació més jove de cantants lírics de Catalunya i l’Estat espanyol. Sense oblidar altres noms com els de les sopranos Sara Blanch i Serena Sáenz, el tenor basc Xabier Anduaga o el baríton barceloní Jan Antem, Pachón ho és per haver acabat d’obtenir el prestigiosíssim premi Neue Stimmen 2022 en categoria masculina, junt amb la soprano italiana Francesca Pia Vitale. Malgrat aquest reconeixement internacional, el cert és que els programadors del nostre país no semblen encara del tot conscients de la potència i prestació artístiques d’aquesta generació més jove. O almenys tant com seria habitual en qualsevol altre país.

Però avui, als jardins de Sant Benet de Bages (22.15 h) i dins del XXVIII Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, Pachón, amb la soprano Serena Sáenz i el pianista Stanislav Anguelov, oferirà el seu primer recital a Catalunya després de l’obtenció de l’esmentat premi. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’un important encert de la directora del festival, la mezzosoprano i professora Mireia Pintó, que més d’una vegada ha declarat: “No he dubtat mai que Pachón i Sáenz acabarien fent una carrera important.” I Pachón ho farà just quan també s’acaba d’anunciar la seva participació al Festival Life Victoria 22 amb un programa del gènere liederístic. “Aquesta serà la meva aproximació de lied pròpiament dit. He interpretat cançons de compositors catalans (Toldrà i Morera), però també de Miquel Ortega, i sempre he tingut una bona experiència. El que passa és que ara sí que faré per primera vegada lied en alemany”, explica.

Conscient de la importància del premi Neu Stimmen acabat d’obtenir, un premi que en el seu moment també van rebre importants veus del panorama internacional com Angelina Kirschlager, René Pape o Nathalie Stutzmann, Pachón ho està intentant portar d’una manera tranquil·la, sobretot esperant les oportunitats que sortiran com arran de l’obtenció del guardó. I com se sent? “És difícil de dir. Jo no soc conscient encara de la magnitud que tot això té. S’han despertat algunes dates que, és clar, treballant a quatre i cinc anys vista, encara es trigarà un temps a veure els seus efectes. De moment, però, jo soc conscient que ja no soc només aquell cantant que és a l’Opera Studio de Berlín i que s’està intentant forjar un futur, sinó que he guanyat aquest concurs i m’han pogut sentir les persones que decideixen en importants teatres i que són les que em poden donar rols importants.” Rols importants com el de Doctor Malatesta del Don Pasquale (1843) de Gaetano Donizetti (1797-1848), que es podrà veure al Gran Teatre del Liceu en el primer títol de la temporada 2022/23, el proper mes de setembre. Un rol que anirà seguit “d’altres, però ara encara no es poden dir”.

En aquest Don Pasquale liceístic, precisament, coincidirà en el repartiment amb la soprano Serena Sáenz (Norina), que avui també serà protagonista en el recital del festival santfruitosenc. Amb el títol L’essència del Bel Canto, el duo cantarà diferents números musicals d’importants títols de l’estil com ara El barber de Sevilla (1816) de G. Rossini (1792-1868), Le nozze di Figaro (1786), El rapte del Serrall (1782), Don Giovanni (1787) i Così fan tutte (1790) de W.A. Mozart (1756-1791) i de tres òperes més de Donizetti, entre les quals, és clar, el Don Pasquale. La complicitat amb Sáenz és absoluta en ser ambdós fruits d’“aquesta petita Opera Studio que és l’Òpera de Sabadell i que res té a envejar al que estic fent en l’actualitat a Berlín”. Va ser, precisament, Sáenz qui el va posar sobre la pista del projecte berlinès, de la qual també ella forma part, i que també està reivindicant el seu lloc en aquesta brillant generació de solistes catalans. No pas en va Sáenz és finalista del Premi Operalia que se celebrarà el proper mes d’octubre a Riga.

Mentrestant, Pachón, amb la intel·ligència provinent d’una formació universitària en farmàcia però també de la passió del “boig per l’òpera”, segueix somiant poder fer algun dia el paper protagonista d’El barber de Sevilla (Figaro): “Jo he fet molts rols de Rossini, amb perdó de Déu, dels més cabronets, però encara no he pogut fer aquest caramelet.” No és estrany, així, que la famosa cavatina de Figaro Largo al factotum della città sigui la que obrirà el concert de clausura del festival i que, forçosament, hem de considerar com un dels més interessants de l’agenda de festivals catalans d’aquest estiu. O almenys per la seva capacitat de prescripció i risc. Es pot dir més alt però no més clar: el futur de la lírica a Catalunya mostrarà avui les seves dents al Bages.