Tast del futur Thyssen
Una exposició digital mostrarà els grans quadres que s’exposaran a l’Espai Thyssen Sant Feliu l’any 2025
Sant Feliu de Guíxols ja ha arrencat el gran projecte de transformació econòmica de la ciutat que té la cultura com a eix vertebral. Amb el mirall posat a Màlaga i també comptant amb un nou Espai Carmen Thyssen com a pilar d’aquest projecte ambiciós que comença a ser una realitat, ja s’estan executant les obres a l’entorn del monestir, que han de deixar pas a les de la reforma de l’edifici projectat pels arquitectes Nieto-Sobejano on se situarà la col·lecció de pintura catalana de la baronessa. La previsió, com va anunciar ahir l’alcalde, Carles Motas, és que el museu pugui obrir portes el 2025.
És precisament per aquests treballs d’urbanització, i les consegüents qüestions de seguretat, que aquest any –igual que els dos pròxims– no s’hi puguin exposar quadres. Tanmateix, això no vol dir que no es faci cap mostra. La proposta –un tast del que serà el futur museu i amb la voluntat d’adequar-se als nous llenguatges del segle XXI– és (in)visible), una exposició digital immersiva que projecta 33 obres en un dels espais del futur equipament: el claustre que es convertirà en una estructura en forma de cub que serà l’entrada a l’espai museístic. Ha estat concebuda per l’estudinueveojos i proposa un viatge per aquesta selecció de pintures representatives realitzada per la comissària Pilar Giró i en què es convida l’espectador a gaudir sensitivament i emocionalment a través de l’art. Obres de Casas, Urgell, Mir, Rusiñol, Meifrén, Llimona, Martí Alsina, Galofre i un inèdit de Josep Amat –que plasma el moll de Sant Feliu– són les que formen el fil conductor d’aquest “diàleg estètic” que es podrà veure del 5 al 15 d’agost (de les 22 h a les 24 h amb entrada gratuïta) a la plaça Abadia.
“Des de la col·lecció de la Fundació Carmen Thyssen voldríem que s’entengués molt bé que això no és una exposició menor o descafeïnada”, va manifestar el director de la col·lecció, Guillermo Cervera, que assenyala que el fet que no hi hagi els quadres físics no resta valor a la mostra. Com hi va afegir, un dels objectius principals de la fundació és adaptar-se als nous llenguatges i, sobretot, arribar al públic més jove: “Les propostes digitals estan funcionant de manera brutal en altres parts del món, i poder-ho fer avui amb la col·lecció ho fa molt interessant.”
Un projecte de país
Si Madrid té la col·lecció internacional i Màlaga, la de la pintura espanyola, Sant Feliu de Guíxols disposarà de la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen. L’alcalde ganxó ho va recordar per subratllar que aquest és el projecte de l’àmbit cultural “més ambiciós del país”. Després del fre causat per la pandèmia, ara, diu, se’n poden treure oportunitats, com ara poder aspirar a finançament europeu (Next Generation) per anar desenvolupant el projecte.
La previsió és que tots els treballs d’urbanització de l’entorn del monestir estiguin enllestits ben aviat i que la reforma de l’edifici comenci a principis de l’any vinent amb les obres de climatització i obertures per a les quals ja tenen el finançament aprovat. L’Ajuntament preveu fer aquest estiu l’aprovació del projecte arquitectònic global, que preveu una inversió total de 12 milions d’euros, però que s’anirà fent per fases en funció de la disponibilitat pressupostària. A banda de les eventuals subvencions europees, el futur Thyssen de Sant Feliu compta, per ara, amb 1,2 milions de la Diputació de Girona, 500.000 de l’Estat i el compromís d’entre 1,8 i 2,1 milions de la Generalitat, unes aportacions que Motas espera que puguin augmentar a mesura que vagi avançant el projecte.