Crítica
música
De les de veritat
Hi ha nits de concert i Nits de Concert. En majúscules. La de dijous, als jardins de Sant Benet de Bages, en el concert de cloenda del XXVIII Festival Internacional Música Clàssica de Sant Fruitós de Bages, va ser una d’aquestes. L’aposta de reunira dues de les veus amb més projecció de la generació més jove, la soprano barcelonina Serena Sáenz i el baríton navassenc Carles Pachón, no va tenir res de risc i aposta, sinó més aviat de lliçó. De lliçó de programació en un país al qual tant li costa d’apostar pel talent local, però també de lliçó excelsa de cant. De cant fàcil, desacomplexat, directe i on, a més, s’hi va voler sumar la complicitat artística de Sáenz i Pachón. La Gran escena i Duet de Norina i Dottor Malatesta pertanyent al Don Pasquale de Donizetti va ser antològica. Faci’n cas a l’articulista: vagin reservant entrades al Liceu per al setembre, perquè els dos cantants formaran part d’un dels casts d’aquest cant del cigne de l’òpera bufa. Si exquisida va ser la qüestió interpretativa, no menys ho va ser el relat intrínsec del recital en titular-lo L’essència del bel canto, amb un programa format per números musicals de diferents òperes de Mozart i de Donizetti per reivindicar que el belcanto és molt més que un darrer moment d’una tipologia de cant. El duo de Papageno i Papagena de Die Zauberflöte de Mozart i el vals de La vídua alegre de Franz Lehar van servir per corroborar una nit ja no només majúscula sinó també d’ensomni. També hi va jugar la seva carta el pianisme atent i efectiu de Stanislav Angelov. En acabar, la sensació ja no només d’haver assistit a un concert sinó a una Nit de Concert. De les de veritat.