L’adoració de les crispetes

El 42è Festival de Torroella de Montgrí acaba de donar el tret de sortida, el dissabte 30, amb l’interessantíssim espectacle Extinció, que combina música religiosa barroca, teatre contemporani i l’exaltació pentecostal de la crispeta: gèneres summament diferents, però no incompatibles, ja que els camins de l’art es fan a base d’experimentació, transformisme i fugides cap al davant.

L’objectiu era prestar una escenificació hodierna a les misses polifòniques de Joan Cererols, compositor català del segle XVIII, figura cabdal de l’Escola de Montserrat, molt mancat d’exposició avui dia. S’ocupava del treball vocal una jove coral de cambra del país que porta el nom de l’homenatjat, el cor Cererols, acompanyada per tres instrumentistes que proveïen el baix continu, lligats sota l’amena direcció de Marc Díaz.

Els músics tenien com a còmplices l’Agrupación Señor Serrano, un col·lectiu barceloní d’acció performativa, que usa la projecció videogràfica d’alta definició en temps real i amb efectes especials, cosa que empelta considerable entreteniment i amplitud a l’actuació. L’itinerari comença amb l’arribada dels espanyols a les selves del Perú, on avui abunden mines de coltan, mineral emprat en la producció de telèfons mòbils. Els Serrano reflexionen així sobre l’esventrament dels recursos del planeta per a la creació de tecnologies que, en lloc d’emancipar-nos, ens fan més estúpids i alienats. Per alleugerir el tema, l’agrupació ho complementa amb intertítols jocosos i variacions sobre la moda eclesiàstica. Però la millor de les irradiacions advé amb la sacralització de la crispeta, anunciada primer en un gran pla a la pantalla, com una nova hòstia redemptora. El clímax arriba quan cinc encensers enlairats fan el miracle de la transformació del blat de moro, desencadenant una pluja diluvial de crispetes sobre l’escenari. Tot i que no es van repartir eucarísticament, el públic va dispensar un gran aplaudiment, satisfet amb aquesta forma de revalorar la música antiga. Arranca bé el Festival de Torroella, però el millor és que només acaba de començar.