La crònica
Frescor jove a Cap Roig
Els clams van deixar clar que, quan va sortir la Mariona, entre el públic assistent al concert també n’hi havia d’Eufòria.
Un públic eminentment familiar va gaudir del concert que va oferir el cantant Miki Núñez en el Festival de Cap Roig, dissabte a la nit, a Calella de Palafrugell. Unes grades realment entregades van connectar des del primer minut amb la simpatia del cantant, que va fer evident la seva satisfacció de participar en el festival, després de, va dir, haver-hi assistit com a públic. I pel que fa a entregat, només calia veure, a tall d’exemple, el jove del meu costat, amb accent barceloní –com la majoria dels assistents–, que es va passar pràcticament dempeus la major part del recital. La sorpresa de la nit es va produir quan va sortir a l’escenari la Mariona, la guanyadora del programa de TV3, Eufòria. La Mariona va interpretar amb Núñez, que va ser copresentador del programa, la cançó de l’estiu de la cadena catalana, Llums de mitjanit, un tema fresc i optimista. Els clams van deixar clar que entre el públic també n’hi havia d’Eufòria. En Miki, ben acompanyat per set músics, la majoria amics des de la infantesa, va saber captar l’atenció, amb un so festiu, amb lletres gens pretensioses, però naturals, que buscaven connectar amb el públic. Un acompanyament a l’alçada, amb instruments de vent, com ara el saxo i la trompeta, amplificaven el ritme. El recital va servir per presentar dues cançons del que serà seu nou disc i, també, per reivindicar dues peces, va dir, molt importants en la seva carrera: Prefiero, una versió que va fer el seu grup Covers de la cançó d’Antílopez, i Una lluna a l’aigua, que forma part del disc de l’edició d’Operación Triunfo del 2018. Tampoc podia faltar La venda, la peça que va interpretar en el Festival d’Eurovisó. Una sòbria escenografia, que no només no destorbava, sinó que complementava l’acció; a més, uns volums amb pantalles digitals ajudaven a donar profunditat a l’escenari, posant teclats, bateria i vent per sobre del cantant i les guitarres, que tenien la part frontal per moure’s amb llibertat. També va ser molt encertat l’ús de columnes de pirotècnica. Amb aquest marc, Miki Núñez va poder captivar amb peces com ara Eterno verano, Coral de arrecife, 10 minutos, Viento y vida, No m’ho esperava i Sin noticias de Gurb.
