LES PROPOSTES
Les empremtes del passat
Què veiem quan mirem un paisatge? Quina mirada ens retorna? Podríem arribar a notar sota els nostres peus les vibracions de les veus dels que ens han precedit, siguin del crit entusiasta d’un nen jugant en un camp de futbol, avui abandonat; de l’esglai d’un guerrer que veu a prop la mort, avui en un bosc idíl·lic, o de la conversa anodina dels ciutadans d’antigues civilitzacions; avui en el seu llegat de ruïnes arqueològiques? Les marques que deixa el passat en la nostra ment i en el nostre cos es fan presents en el treball fotogràfic del duet Bleda y Rosa, als quals el centre KBr de la Fundació Mapfre ha organitzat una retrospectiva corprenedora (fins al 4 de setembre), amb videoinstal·lacions de grans formats, a cura de Marta Dahó.
‘El caçador’, mirada poètica sobre els traumes de la guerra
B.S
Algunes escenes d’El caçador (1978) tenen com a protagonista la ruleta russa, un joc d’atzar que esdevé metàfora de la Guerra del Vietnam. Res sembla a l’atzar, però, en un film amb grans actors (Robert De Niro, Christopher Walken, Meryl Streep...) i un director, Michael Cimino, que copsa amb mirada poètica allò que es perd a la guerra: la joventut, la innocència, la vida. Disponible a Filmin, també en català.
Culpa, redempció, vida i mort
l.L
Guilleries (Males Herbes), del també poeta Ferran Garcia, és una d’aquelles novel·les en què, realment, personatges, paisatges i situacions, la força i la personalitat de la narració, t’acompanyen molt després d’haver acabat el llibre.
És un western feréstec, violent i, alhora, emotiu i poètic, amb una natura omnipresent. Està ambientat a Taradell, a finals del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, un adolescent descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva peculiar família (l’àvia bruixa, la mare morta, el pare silenciós i la germana), fugir de les bandes de pistolers i fer algun estrany amic. Una obra sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida mostrant la mort. Magnífica.
Jeff Beck i Johnny Depp interpreten versions
l.l
L’actor Johnny Depp fa uns 12 anys que lidera la banda Hollywood Vampires. No canta gaire bé, amb la guitarra és limitat i els temes propis són mediocres, però porta tota la parafernàlia, i més, d’una estrella del rock. Jeff Beck, que ja té 78 anys, és un bon guitarrista amb una tècnica ben particular que acostuma a tenir col·laboradors de renom. L’entesa entre Beck i Depp s’ha consolidat al disc 18, amb 13 temes, dos dels quals originals de Depp. La resta són versions de Lennon, Velvet Underground, Beach Boys... El títol neix del rejoveniment que han sentit en fer el disc i una vintena de concerts. Curiós.