Buscant l’equilibri
En els últims temps, el Festival Castell de Peralada ha apostat pel talent jove, per exemple a través del Carme Mateu Young Artist European Award, una iniciativa de la fundació que organitza el festival empordanès, per obrir noves portes per als creadors del present i del futur. En aquesta mateixa línia, dijous va tenir lloc a l’auditori dels jardins del castell de Peralada la presentació de Karma, primer disc de creació pròpia, al marge de les bandes sonores, del músic i compositor madrileny Lucas Vidal (1984), que ja acumula un llarg historial en música per al cinema, el teatre, la televisió i altres àmbits.
Publicat el setembre del 2020, Karma és un disc que sembla buscar justament envoltar l’oient de sonoritats, electròniques i orgàniques, que l’ajudin a trobar un cert equilibri interior: un bé molt buscat en aquests temps pandèmics i bel·licosos. És una proposta ambiciosa que es mou entre dues o més aigües, estilísticament parlant, la qual cosa també és molt simptomàtica d’aquest segle XXI, en què van desapareixent desacomplexadament les fronteres estilístiques.
A Peralada, Lucas Vidal es va presentar amb sis músics més, tres a cada costat del seu arsenal de teclats i aparells electrònics. A la seva dreta, vistes des de la platea, hi havia les cordes: Beatrix Zita, viola; Julia Aleksandra Orzechowska, violoncel, i Marta Roca, violí; a la seva esquerra, el trompetista Rubén Simeó, el clarinetista Gonzalo Esteban i el guitarrista Manuel Bueno. Darrere de tots ells, una pantalla anava mostrant imatges abstractes i fluïdes com la música de Vidal, que combina ritmes electrònics d’última generació amb sonoritats més clàssiques, sumant un tot sòlid i coherent, com si es tractés d’un concert de música de cambra en què l’electrònica és el setè instrument. Durant una hora i mitja, la música de Lucas Vidal va omplir la nit de Peralada amb textures inèdites en aquest festival cada vegada més vocacionalment orientat a la lírica i la dansa. S’agraeix, per tant, que el festival deixi una porta oberta per a propostes inclassificables com la de Lucas Vidal, que mereixen oportunitats com aquesta.