L’excepció màgica

Com una aldea gal·la inexpugnable, Santa Cristina d’Aro s’ha convertit en l’últim reducte màgic de la Costa Brava enmig de la gran oferta de festivals musicals d’estiu, gràcies a l’il·lusionista local i universal Xevi, que té en aquesta localitat empordanesa el Gran Museu de la Màgia , reconegut com el més gran i original del món, i que hi celebra cada agost la Nit d’Il·lusió. Divendres, aquest festival excepcional va arribar a la 23a edició, a l’auditori Espai Ridaura. Ja són més de 80 els festivals internacionals organitzats per Xevi durant la seva llarga trajectòria: 66 anys d’escenaris que cobreixen bona part dels 79 anys de vida que celebrarà el 19 d’agost.

“Diuen que soc incombustible, però els mags també fem anys”, va dir Xevi per obrir un espectacle de gran nivell, un dels millors dels últims anys, que organitza només amb el suport de la seva família i l’Ajuntament de Santa Cristina. Va obrir la nit el francès Jean Garin, que es va desmarcar de la màgia tradicional habitual al festival amb un número molt efectiu on un peix animat prenia vida dins i fora de la pantalla d’un televisor i interactuava amb ell.

Després va arribar l’increïble i molt divertit Mario López, que anava repetint “milagro” mentre feia trucs de Màgia Borràs, fins que realment es va produir el miracle i es va convertir en una font incontenible de sal que li sortia per tot el cos. L’escenari va quedar cobert de sal i, per recollir-la va aparèixer Xevi, amb una granota d’escombraire substituint les seves elegants jaquetes. La maga xinesa Huang Zheng va combinar primer ombres xineses i ball flamenc, i després va aparèixer i desaparèixer, amb les seves col·laboradores, de baguls i caixes travessades amb espases lluminoses. També molt dinàmica i esbojarrada va ser l’actuació de Jimmy Delp, el Mag Taronja, que juga amb el seu cos com si fos un puzle. Héctor Mancha, guanyador del gran premi del campionat mundial de màgia, va exercir de fàbrica de bitllets inesgotable, i l’alemany Peki va omplir l’escenari de flors sorgides d’una petita caixa que semblava no buidar-se mai. Amb les flors de fons, tots els artistes van sortir a escena i van marxar junts entre el públic, fins al vestíbul de l’Espai Ridaura, per fotografiar-se amb els espectadors i completar una nit molt màgica.