Música

Crònica

Queda’t aquí

Una fallada tècnica amb el micròfon va deixar Joan Dausà mut durant un minut en el primer tema del concert de dissabte en el Festival de Cap Roig, Com plora el mar, un crit de denúncia pel tracte inhumà que reben els refugiats per part d’Europa i del món. En adonar-se de la situació, va parar l’actuació, va mantenir un intercanvi de paraules amb el públic i va començar des de zero, entrant i tot novament a l’escenari. Tot al més pur estil Dausà. “No volia començar a xerrar fins al tercer tema”, va confessar el cantant i músic de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), que va definir l’estil dels seus concerts entre els de Sergio Dalma i Oques Grasses. Havien passat només uns minuts i ja tenia tots els assistents expectants.

Acompanyat de quatre músics, Joan Dausà va anar a Cap Roig (feia dos mesos que tenia totes les entrades venudes) a presentar les cançons del seu darrer disc, Ho tenim tot. Amb un ull pendent del temps i l’altre, de l’evolució del partit del Barça (això darrer per petició expressa del cantant), el públic va escoltar atent La vida és més que això, Omple de vida els pulmons, Pina, Buenos Aires i Nunca es tarde.

Amb l’esperada Diria que eres tu, va començar una segona part de l’actuació, amb els temes més ovacionats, corejats i ballats pels seguidors al llarg dels gairebé deu anys de la trajectòria de Dausà. Parlo, és clar, de Reis del món, Caure no feia mal, Truca’m, Tot anirà bé, Una altra manera de viure i Ho tenim tot. El públic, completament submergit en el món particular que ha confegit Joan Dausà, no va voler donar el concert per acabat. De fet, hi faltaven dos ingredients imprescindibles. Un, moure’s al ritme de la cançó Queda’t així, que, amb tocs de rumba, dona nom a la gira d’estiu. Un tema produït per Alizzz (darrere d’aquest nom artístic hi ha el productor, compositor, DJ i músic català Cristian Quirante), guanyador d’un Grammy Latino. I l’altre ingredient que, per a bé o per a mal, s’ha convertit en la cirereta dels seus concerts i que els espectadors no li perdonen: llançar-se al públic tot cantant La gran eufòria. La jugada, aquest cop ben planificada, va sortir prou bé. Ningú no en va resultar ferit. I tothom va quedar tocat per la sensibilitat i l’optimisme vital de Joan Dausà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.