Història
L’ou romà de Besalú
Una closca enterrada al segle II dC, descoberta a la vil·la de Can Ring, mostra el ritual que se solia celebrar quan s’ampliava un edifici per tal d’afavorir-hi la prosperitat
Poc es devia imaginar la gallina d’aquella casa que l’ou acabat de posar de manera rutinària tindria els seus cinc minuts de fama 1.900 anys després i sortiria al diari. Els arqueòlegs que estan excavant la vil·la romana de Can Ring, a Besalú, fa pocs dies n’han trobat la closca, força ben conservada tenint en compte la seva edat, a l’interior d’una gerra. “No és un fet extraordinari, però de troballes d’aquesta mena tampoc és que n’hi hagi tantes”, explicava ahir Joaquim Tremoleda, que junt amb Joan Frigola i Pere Castanyer dirigeix la recerca en aquest jaciment, on des del 2017 estan posant al descobert les restes d’una explotació agrària d’època romana d’unes dimensions més que notables.
La gerra amb l’ou la devien enterrar al segle II dC en acabar una reforma o una ampliació de la casa, complint així el ritual que, segons la creença popular (els romans tenien molta tirada a la superstició i la religió), garantia la prosperitat del lloc. “No sempre hi posaven ous de gallina, a vegades hi deixaven altres objectes com ara una pinya, per exemple, però sempre amb la mateixa intenció: que aportés riquesa i abundància”, diu l’arqueòleg. La gerra no té cap característica especial –és senzilla, utilitària, de les que els habitants de la vil·la devien tenir més a mà– i l’ou, sorprenentment, gairebé manté el seu aspecte exterior original, perquè, si bé a l’interior no hi queda res, la closca està molt sencera. “La gerra ha complert la seva missió, que era protegir el que de veritat importava, que era l’ou”, conclou Tremoleda.
Les excavacions d’aquest any s’acaben aquesta setmana. No s’ha treballat en noves àrees, sinó que l’objectiu ha estat completar els coneixements que s’havien anat adquirint anteriorment i afinar en les cronologies. Fins ara s’ha esbrinat que el complex, dedicat sobretot a la producció i comercialització de vi cultivat en vinyes de la zona, és originari dels segles II i I aC i que s’aniria ampliant amb el pas del temps. “Hi havia una zona per trepitjar el raïm, que ja hem trobat i que és on hem localitzat la gerra amb l’ou; una premsa, que no hem localitzat però que ens imaginem que hi és, i també un espai d’oci format per un vestidor i un caldarium, que era la piscineta d’aigua calenta, entre altres estances”, descriu Joan Frigola. En un moment determinat van reformar el pati residencial amb un gran celler de 54 tines, amb capacitat que guardar-hi entre 40.000 i 50.000 litres de vi. En total, ja han posat al descobert uns 1.800 metres quadrats d’estructures, però saben que n’hi ha “força més”, afirma Frigola. Degut al fet que encara hi ha feina a fer, la musealització del recinte no es podrà portar a terme a curt termini.
La recerca en aquest lloc –per al qual la Generalitat està tramitant la declaració de bé cultural d’interès nacional, BCIN– s’emmarca en un projecte més ampli que vincula Can Ring amb altres jaciments d’època romana de la regió, com ara la bòbila d’Ermedàs i la vil·la de Vilauba (tots dos, al Pla de l’Estany), als quals està previst afegir uns forns de Maià de Montcal. Es finança sobretot amb recursos dels ajuntaments i la Diputació, i també mitjançant ajuts de la Generalitat i l’Estat espanyol.