El públic, la clau de Focus

Els espectadors més fidels de cada teatre de Focus (Condal, Goya, Romea i Villarroel) van acompanyar els responsables de cada sala per amanir el que s’espera, i el que es trobarà, la temporada vinent a les sales de Focus. La presentació de la temporada de Focus cada cop s’assembla més a la gala per donar a conèixer el darrer iPhone d’Apple (amb un guió tancat i només amb la possibilitat de fer preguntes, a pilota passada, a l’hora del canapè informal amb tota la família d’intèrprets que conviden per sortir a la foto de família). El president de Focus, Daniel Martínez, aclaria en la intervenció final que el públic és la seva “raó de ser”. Per això, s’ha impulsat el I Congrés Internacional d’Espectadors aquest octubre i es planteja crear una comissió assessora per debatre i prendre decisions sobre la programació d’aquest teatre comercial amb els espectadors.

Focus invoca l’optimisme, en part, perquè les dades de la temporada dolenta de la recuperació (previsiblement, i que es confirmarà amb les dades d’Adetca, dilluns vinent) han estat positives per a la principal empresa de teatre comercial de Catalunya. Si el 2018/19 van sumar, en total, 319.000 espectadors de pagament entre les quatre sales, aquest 2021/22 han superat les 339.000 entrades, i això que hi va haver moments de restriccions a platea. Estan convençuts que ara que les escoles ja tornen a la normalitat també el públic seguirà gaudint del públic. Proves? S’han tornat a reactivar les compres anticipades de grup (que van desaparèixer durant la pandèmia i l’any passat eren residuals). En nombres absoluts, l’increment de públic entre les dues temporades (l’anterior a la pandèmia i la que ha tancat aquest parèntesi) és d’un 6%, només un 3% pel que fa a recaptació. Les persones a qui els va frenar la mascareta l’any passat tornaran a la sala, pronostica Jordi González, cap de continguts de l’empresa Focus.

La gran aposta del Condal és el Golfus de Roma, amb Jordi Bosch de protagonista. També hi haurà altres aventures musicals com el Noucents, de Marcel Tomàs, o el Desconcerto de Jordi Purtí. Joel Joan i Hèctor Claramunt tornen a dirigir Joan Pera a Júnior.

Clara Segura debuta a la direcció amb La trena, una nova peça de personatges femenins (de Laetitia Colombani) que interpretaran Cristina Genebat, Marta Marco, Carlota Olcina i la mateixa Segura. Respira a comèdia amarga com aquella de Les noies de Mossbank road i Les irresponsables. La Villarroel, que repeteix el Sólo llamé para decirte que te amo, obrirà amb La meravellosa família Hardwicke, dirigida per David Selvas. L’aposta catalana és el nou text de Sergi Pompermayer, dirigit per Julio Manrique, Amèrica, protagonitzat per Joan Carreras; i L’illa deserta, de Marc Artigau (interpretat per Miki Esparbé i Maria Rodríguez). També s’insisteix amb Sixto Paz Produccions (Cost de vida, dirigida per Pau Carrió).

Pel que fa al Goya, es reserven tres mesos a Plátanos, cacahuetes y lo que el viento se llevó, una comèdia desenfrenada. També es dona l’opció al Buffalo Bill de Ramon Madaula, en què l’autor i actor interpreta aquest personatge històric entrevistat per... Raquel Sans. El Goya tanca amb Adictos, dirigida per Magüi Mira, que té com a cap de cartell Lola Herrera.

Pel que fa al Romea, a més de Señora de rojo sobre fondo gris (tercera temporada), també s’hi concentren altres produccions vingudes de l’Estat espanyol com Edipo. A través de las llamas, Paraíso perdido (estrenat al Grec) o La isla del aire, amb Vicky Peña i Núria Espert, i La discreta enamorada, del Teatro Clásico. Pep Tosar (El fingidor), Julio Manrique dirigint Carrère (L’adversari) i Josep Maria Mestres amb El pare, de Florian Zeller (i que protagonitza Josep Maria Pou), són, juntament amb la programació familiar, la presència de teatre en català a la històrica sala del carrer Hospital.

Bona representació d’autoria catalana

Amb un pressupost de 14 milions d’euros per a activitat i amb una notable presència d’autoria catalana (també incorporant emergents com la repetició d’Una llum tímida, el comiat de Ragazzo) fan un veritable pols al teatre públic. Per Martínez, és lògic que es treballi amb la dramatúrgia contemporània catalana, perquè els és molt més fàcil treballar amb els artistes que viuen a prop que no pas amb els més llunyans, raona. I celebra el bon moment de l’autoria. Exemples?

Es torna a programar L’oreneta (de Guillem Clua), a La Villarroel; Una teràpia integral, de Cristina Clemente i Marc Angelet, que salta al Goya; i repeteix també Quan temps em queda?, de Marta Buchaca. També es programa Harakiri, de Les Impuxibles (estrenat al TNC l’any passat); You say tomato, de la Trono, juntament amb Akelarre, de The Feliuettes; i es presenta Scratch, un nou títol de l’equip d’AKA. Dos monstres de l’escena com Oriol Genís i Mont Plans presenten Cadires, amb dramatúrgia i direcció d’Albert Arribas. Pel que fa a actors, Emma Vilarasau i Jordi Bosch segueixen sent habituals a la cartellera de Focus. També Joan Pera. Joel Joan només intervé com a director, mentre que Manrique alterna direcció i interpretació, en una obra en què torna Anna Sahun.