Percussions atractives i eclèctiques

En el tercer dels quatre concerts del Musicant, dedicat a la música contemporània catalana, Percussions de Barcelona va presentar un programa atractiu i eclèctic que, amb el nom de Percussió catalana contemporània, integrava obres escrites o adaptades per a la formació.

Percussions de Barcelona és un grup de música de cambra dedicat a la interpretació i divulgació de la música contemporània per a instruments de percussió. Fundat l'any 1978 per Xavier Joaquín, és la formació de percussió més antiga de l'Estat espanyol i una de les més antigues d'Europa.

D'ençà que es va crear ha estat en permanent contacte amb els compositors del país, i ha ofert com a resultat del seu treball constant l'estrena de nombroses obres, que de vegades han estat encàrrecs fets pel grup i, d'altres, peces que li han estat dedicades.

Els integrants del grup van desplegar tot el seu potencial interpretatiu i la seva sensibilitat musical per extreure del reguitzell d'instruments que portaven les sonoritats proposades pels compositors.

Des del primer moment, amb l'execució de Mantra II, on Ramon Humet proposa als musics explorar les possibilitats sonores de les campanes orientals, i fins a la interessant obertura de Tamborilada d'Albet Carbonell, amb quatre tamborins, que els músics barcelonins van oferir de propina, els ritmes i les harmonies ressonants van emplenar l'espai de l'església.

S'hi va poder escoltar també el hang, aquest jove instrument creat fa escassament una dècada a Suïssa per Sabina Schärer i Felix Rohner, que de la mà de Ramon Torramilans va fer sonar les notes escrites per Gerard López a Permutationen.

En l'obra Terres àrides, escrita per Robert Armengol, s'hi va notar l'ofici de percussionista del mateix compositor, ja que la seva escriptura i la disposició de les notes afavorien la plenitud de la sonoritat dels instruments.

Cal assenyalar també la interessant estrena, encàrrec del Musicant, de Set extractes d'El petit príncep per a flautes de bec i percussions del jove compositor Miquel Oliu. En aquesta obra, Tiam Gudarzi va demostrar tenir un bon domini de la flauta i, amb les percussions, va oferir moments molt bells.