La llum de xemeneies

El rector de la UPC, Daniel Crespo, advertia en la presentació del Catalunya Media City que no havien tornat a venir tantes autoritats des de la inauguració del campus, el 2016. Ahir al migdia, el vicepresident del govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, recordava quan, de menut, veia sortir fum de les xemeneies de Sant Adrià des del terrat del seu tiet a Horta-Guinardó. El tiet li deia que si hi havia fum volia dir que hi hauria electricitat a cada casa. Ara el govern, amb totes les institucions vinculades a la llera del riu Besòs (de Sant Adrià a Badalona però també l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la mateixa capital), aposta per un projecte que irradiarà llum en forma d’audiovisual i de videojocs per a tot el món.

Catalunya és, actualment, referent al sud d’Europa pel seu desenvolupament tecnològic, gràcies en part al Mobile World Congress i també a un sector audiovisual potent 2.000 empreses, 14.000 treballadors) i a una puixant indústria del videojoc (200 empreses, un 56% més que fa cinc anys, i amb uns treballadors molt joves).

El Departament d’Empresa i el de Cultura van plantejar que Catalunya necessitava un espai de desenvolupament digital. El Departament d’Economia els va convidar a compartir el projecte. Pel president, Pere Aragonès, aquesta ha estat una de les apostes de la dècada. Sense un pressupost assignat, el projecte es preveu que s’inauguri el 2030. Ara la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, confia que abans es puguin obrir algunes fases. El projecte preveu estudis de gravació digital, espai per a postproducció i també oficines per a empreses de recerca digital.

De moment, el projecte s’engega amb la modificació urbanística de l’entorn de les Tres Xemeneies. Es refan els plans dels ajuntaments i també de la Generalitat. Paral·lelament, es busquen aliances d’altres administracions (s’aspira a rebre suport europeu, per exemple des de la campanya Next Generation) per fer viable un projecte que ha de tenir la potència d’un hub internacional i que ha de seguir la millora ecològica a la desembocadura del riu amb un nou parc per guanyar un pulmó en un dels punts de major densitat humana de Catalunya. També la instal·lació estratègica d’aquest sector ha de repercutir en un pla d’habitatge sensible als veïns, per als quals s’ha d’obrir un camp de possibilitats amb el nou projecte.

Les alcaldies de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete (PSC), i de Badalona, Rubén Guijarro (PSC), reclamen les inversions que, durant dècades s’han adreçat a altres territoris de Catalunya. El Catalunya Media City ha de permetre desenvolupar noves polítiques amb la revisió del pla d’’habitatge i una reconversió veïnal que reimpulsi el treball i l’economia a aquesta zona.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no va poder assistir a l’acte per l’endarreriment d’un tren. En canvi, Sant Adrià està a punt de disposar d’un cable de fibra òptica intercontinental. El tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí, va substituir-la molt bé donant valor a un espai carismàtic que ell va utilitzar per fer una xerrada sobre el pla Cerdà, el 2009: “Vaig demanar que aturessin l’única turbina que encara estava en funcionament.”

Per Martí, Catalunya se situa a cop de grans projectes. Si els Jocs Olímpics van obrir la ciutat al mar, “ara toca el riu”, obviant la controvertida operació del Fòrum de les Cultures, el 2004. Efectivament, Aragonès preveu que el projecte, en un lloc emblemàtic, acabi pujant per les dues vessants de la llera del riu Besòs. El repte és obrir un nou front al 22@ del Poblenou. Si la geografia i la inversió són propícies.