La mallorquina Marta Barceló, extrapezista de circ, es reconeix com una dramaturga privilegiada. Les seves cinc obres escrites s’han representat. Ara coincideix que estrena, avui, Tocar mare a la Planeta (dins del Temporada Alta, i que posteriorment farà temporada a la Sala Beckett) just l’endemà de l’estrena de Zona inundable a la Sala Petita del TNC (fins al 6 de novembre). Celebra l’ebullició de la dramatúrgia balear i que, per fi, s’hagi trobat escalf polític per impulsar produccions entre el Principal de Palma, el TNC i el País Valencià. No tot són flors i violes: Tocar mare s’ha representat abans en grec, romanès i alemany que en català. La productora Velvet Events, interessada des del Torneig de dramatúrgia, ha trigat cinc anys a trobar l'oportunitat d'estrenar-la a Catalunya.
‘Tocar mare’ va guanyar el Torneig de Dramatúrgia el 2016 a La Planeta. Avui s’estrena com a obra acabada.
L’encàrrec del torneig exigeix un màxim de 45 minuts. Quan la vaig presentar (també vaig acabar guanyant el Torneig de Dramatúrgia de Buenos Aires amb aquest títol el 2017) ja vaig veure que no estava acabada. Parla de la relació atípica entre una mare i una filla. Fins a la tercera escena no es desvelen els motius. Ha esta una obra que ja s’ha estrenat a Atenes, a Romania i a Berlín. I, per fi, ho farà en català. És una comèdia dramàtica.
Ha estat un impuls, el Torneig de Dramatúrgia, a la seva carrera?
D’entrada vaig accedir al Torneig del Temporada Alta perquè l’any anterior havia guanyat el de les Balears amb Abans que arribi l’alemany [que es va veure a la Seca, el 2017]. És evident que m’ha obert portes i que li estic molt agraïda.
Defineixi’m, en tres paraules, el Temporada Alta.
Per a mi és un festival que m’ha acollit, de qualitat, de teatre europeu.
Com veu la salut de la dramatúrgia en català?
El panorama que conec millor és el del Principat i les Balears. Comprovo que hi ha autories i que se les valora. Les Balears, ara, viu un bon moment de dramatúrgia, certament.
També en les produccions de circ, com aquell ‘Peix’ de Tomeu Amer?
Sí, i el Circ Bover, que és el nostre màxim exponent internacional, des de fa anys. El circ a Catalunya ha evolucionat en els darrers vint anys.
Ara interessa molt la dramatúrgia, la trama, el personatge, més que la simple acrobàcia.
Exacte. Abans era impensable demanar un dramaturg per a un espectacle de circ; ara ja no ho és. Abans només es feia un circ clàssic.
Defenso una teoria no contrastada que les creacions de les Balears arriben molt més cuinades perquè hi ha un altre ritme de vida, en una illa.
Sí que és cert, que el ritme vital és més lent. M’he adonat que a Barcelona accelero més el pas en caminar. En una illa se li pot donar més temps, a una creació, però no es pot fer perquè la precarietat és gran i no se li pot dedicar gaire temps si es vol sobreviure. O sigui que no coincideixo del tot amb questa tesi [somriu des de l’altra banda del telèfon].
Ara coincideix també amb la temporada de ‘Zona inundable’ al TNC.
Parteix d’uns fets reals d’una tragèdia que va succeir l’octubre del 2018 en un petit poble de Mallorca. Jo he construït una ficció cosint històries de testimonis reals. Mantinc els noms dels pobles del voltant però he canviat on van morir-hi onze persones. Feia 50 anys que hi havia hagut un altre cataclisme similar. I, en canvi, es va tornar a construir en zones inundables. Demostra que hem deixat d’escoltar-nos, de recordar allò de “a la vora del riu, no et facis el niu”. Tenim la percepció que la tecnologia ens protegeix i que ja no tornarà a passar.
És una advertència del canvi climàtic?
Hi plana per sobre, però també parla de la pressió humana que pateix el territori. L’única manera d’atrevir-me a escriure aquesta reflexió política, urbanística i ecològica era escrivint-ne una ficció; ningú podrà reconèixer els quatre protagonistes perquè no han existit mai.
Hi ha prevista gira de ‘Zona inundable’? Portaceli impulsa la connexió entre els teatres de parla catalana des del TNC.
Sí que hi ha dates de funcions a Palma. I també als pobles on van patir la tragèdia del 2018. Però no sé gaire per on més pot anar la gira. No es pot parlar de Països Catalans si no els exercim. Des de fa temps hi ha alguns intents, com el Projecte Alcover. També és cert que aquesta connexió depèn molt de la voluntat dels governs de cada territori.
Al TNC, fareu funcions als instituts. Com pot empatitzar amb els alumnes?
Potser perquè un dels papers principals és un jove de 16 anys. Té les contradiccions de la vida del que s’està enamorant i del que té problemes de relació amb la mare, la primera feina... També es presenten persones que s’enfronten a la mort, i es percep la resiliència d’un poble.
Moltes dramaturgues del Principat són també directores del seu propi text? Ho ha fet mai?
Anteriorment havia fet d’actriu. Però ara em dedico només a escriure. No penso en com es pot fer l’adaptació a l’escena. Cada cop escric menys acotacions. Sovint en les obres hi poden haver molts espais diferents; tot és molt fragmentari, i penso que qui la dirigeixi ja s’hi entendrà com vulgui.
Segueix el procés de l’obra?
A Zona inundable ja sabia que es representaria al TNC abans d’acabar d’escriure-la. Havia presentat el projecte a una beca de projectes teatrals on Carme Portaceli era jurat. Em va dir que li interessava, un cop escrita, per al TNC. També va interessar a Palma. No coneixia gens la directora Marta Gil-Polo. Ha estat sempre molt positiva i hem anat parlant molt abans d’acabar i tot el text. M’ha deixat venir sempre als assaigs i, si no hi arribava, em passava vídeos.
S’identifica en el que els directors pugen a escena?
Haig de dir que les meves cinc obres s’han muntat. També és cert que les dues primeres ho vam fer perquè tenia companyia pròpia i era més fàcil preveure-ho. De Tocar mare no he anat a la versió de Romania però sí a les produccions de Berlín i Grècia. Són estètiques diferents però no trenquen amb l’esperit.