“Joaquim Nadal és parent llunyà de Xavier Trias”

De la mort del meu pare; un fet que, com passa a tanta altra gent, em va fer plantejar moltes preguntes. I vaig començar a investigar l’arbre genealògic familiar.

De fet, és bàsicament la mateixa manera de treballar. Quan fem investigació, el que fem és adoptar un protocol, uns processos per intentar aprendre del que no sabem. En la genealogia, tens unes bases de partida i el que fas és intentar buscar la documentació que et permeti anar més enllà. Pel que fa a tècniques i mentalitat, és pràcticament el mateix. Una cosa és tan científica com l’altra.

Armand de Fluvià ho aclareix en el pròleg. Molta gent les confon.L’heràldica és l’estudi dels escuts i armes dels llinatges que en tenen. La genealogia és l’estudi dels avantpassats i descendents. Un senyor que es deia Fernández em va expressar el seu dubte de si tenia genealogia. És clar que sí, tothom té 2 pares, 4 avis, 8 besavis, 16 rebesavis, 32 quadravis...

Més que classista, estamental. Antigament, la societat estava organitzada per estaments, i sí, els qui estaven a l’estament militar tenien escuts d’armes que definien el seu llinatge. A Girona, hem tingut molta sort de tenir gent com ara Fernando Viader, que va deixar un volum escrit de 127 famílies, que el seu nebot Narcís de Puig va reprendre sumant-hi 383 genealogies. El seu focus partia de la família, el poder i els contactes matrimonials partint de l’ancestre més antic i anar baixant a través de fills i hereus. En canvi, al meu llibre el focus no és la família, sinó la persona, i tirar cap amunt, en comptes de cap avall.

Els cent escollits eren personatges coneguts, intentant posar el màxim de dones d’un període difícil en què poguessin destacar. De molts no se’n sabia ni la data de naixement o estava equivocada. És interessant conèixer la genealogia del personatge, ajuda a entendre’l millor. Com ara el cas de Joaquim Ruyra: com és que va poder viure d’escriure? Doncs perquè era un hisendat, que venia de famílies nobles i, per tant, tenia el ronyó cobert i no li calia anar al tros. També pots descobrir qui va ser l’ancestre que va canviar-se un cognom, per exemple.

El que he trobat més curiós és que entre els cent personatges hi ha un alt percentatge de persones relacionades entre elles. És com si s’heretés el protagonisme. Per exemple, Manel Nadal resulta que és parent llunyà de Joan Vidal de Llobatera de Llagostera, cosa que vol dir que l’alcalde Joaquim Nadal és parent de lluny de l’alcalde de Barcelona Xavier Trias. O com el d’Antoni Varés, que el seu pare ve d’Andalusia, és parent de lluny de Jaume Vicens Vives.

Vuit no, 32 cognoms. De cada personatge s’ha estudiat fins a la sisena generació. Això vol dir que cadascú té 32 quadravis i que en el seu arbre complet hi ha 63 persones, i diria que la majoria dels cent personatges tenen els 32 cognoms si no ben gironins ben catalans. S’ha de dir que això dels cognoms associats a les persones és cosa del Registre Civil. A Girona, de sempre, el cognom no estava associat a la persona. Antigament, si es trobava algun mort desconegut, el mossèn anotava: “No se li coneix nom de casa.” Et pots trobar cognoms que no correspondrien, com quan la besàvia era la pubilla i es casa amb un home d’un altre cognom que ve a viure a la seva casa i els fills adopten el nom de la casa. Tot sovint és la casa que dona el cognom.

Hi ha molts Puig, Martí, Pagès, Ferrer... També Camps. Però no vol dir que siguin parents.