Una fantasia heroica basca
Sitges aplaudeix ‘Irati’, film en èuscar de Paul Urkijo, i premia Dario Argento
“Tots els països del món tenen les seves històries i la meva cultura és la basca. La meva intenció és transmetre-la i que la gent la conegui, totalment.” Així de senzill i valent és el plantejament de Paul Urkijo Alijo, cineasta basc que va debutar fa cinc anys amb Errementari: el herrero y el diablo, adaptació d’un conte basc rodada en èuscar i produïda per Álex de la Iglesia. El talent que ja mostrava amb aquesta història sobre el dimoni s’expandeix en una producció gran, pels estàndards de la indústria basca, rodada també en èuscar i que combina el gènere de capa, espasa i bruixeria amb la rica mitologia del País Basc i Navarra.
“Durant generacions s’han explicat aquestes històries sobre diferents criatures de la mitologia basconavarresa, que representen la natura dels territoris –explica el director en una entrevista a El Punt Avui–. Són arcanes, però són vigents avui dia gràcies a la tradició oral.” L’antropòleg i capellà José Miguel de Barandiarán “va recórrer tots els pobles d’Euskal Herria a principis del segle XX i va registrar tots els contes en un compendi que és una mica la nostra Bíblia d’aquest món mitològic, del qual he après molt. Amb la pel·lícula, he esdevingut una baula més d’aquesta transmissió.”
Cristians i pagans
La història s’ambienta al segle VIII, quan el cristianisme s’imposa a les velles creences paganes, en un territori que acabarà sent el regne de Navarra i que està amenaçat pels francs i els sarraïns. Eneko (l’actor Eneko Sagardoy) lluita per recuperar el domini de la seva vall, que històricament ha estat de la seva família, amb l’ajuda d’una làmia (una mena de dona d’aigua) que es diu Irati (Edurne Azkarate). Irati dona nom ara al bosc més gran del Pirineu.
“Les criatures de la mitologia basca –explica el director– van lligades a entorns naturals: una làmia és la representació d’un riu; Basajaun representa el bosc; Mari, les coves, l’úter de la mare Terra... Per a mi era molt important rodar en aquests entorns naturals i, amb el pressupost que teníem, donaven aquest toc naturalista i èpic, d’una gran riquesa visual.”Paul Urkijo és un gran fan del gènere: “És un dels meus favorits, i a part, em sembla el més divertit per fer, amb aventura amb capa i espasa, bruixeria, mons màgics... Això m’encanta, m’han agradat molt pel·lícules com Excalibur, Legend o algunes de més antigues com Jàson i els argonautes. He volgut injectar a aquest gènere la mitologia basca.”
Honor a Dario Argento
Fora de competició, el cineasta italià Dario Argento va rebre ahir el Golden Honorary Award del Festival de Sitges per la seva trajectòria en el cinema de terror. El director de Suspiria va explicar que les seves pel·lícules són “molt oníriques” i s’inspiren sovint en Sigmund Freud: “La lectura dels seus llibres m’ha inspirat per fer el meu cinema.” Argento ha presentat a Sitges Occhiali neri (Dark glasses), en què una dona, la Diana, perd la vista mentre fuig d’un assassí en sèrie. “La història d’aquesta pel·lícula és com una pel·lícula” en si mateixa, va dir el cineasta.Va escriure la història fa vint anys. Quan estava a punt de començar a rodar-la amb un famós productor italià, un dia es va despertar i va llegir als diaris que el estava a la presó i es va cancel·lar el projecte. Argento va guardar el guió en un calaix i va oblidar el film fins que la seva filla li va demanar documentació per escriure un llibre i va aparèixer.