El swing més proper

“Això va de sobretaules analògiques / D’Evaristo y su Orquesta / D’una època caduca catòlica / Com l’acordió [...] Parlo d’un temps on el mecànic / Tocava la trompeta / I el fuster bufava el trombó prou bé / I anaven de gira / A bord d’una tartana”. Així comença Swing de comarques, la cançó que obre el cinquè disc del músic i productor solsonenc Eduard Gener (1985) i hi dona títol. Evidentment, ell no pertany a l’època que evoca en aquesta cançó, la de les orquestres de ball formades sovint per “músics d’aquí que tenien un altre ofici i tocaven per tot Catalunya i fins i tot per França”, però n’és un digne hereu que vol reivindicar aquella generació. “Com ells, jo també vaig anar a formar-me amb mestres, no al conservatori. A més, quan tenia 16 o 17 anys vaig estar tocant durant dos o tres anys com a baixista amb l’orquestra Solsona 70”, explica Gener, que cita també com a referent el músic Josep Colillas, que va formar part de la cobla-orquestra solsonenca Diamant Club, creada el 1944, i el 2011 va publicar el llibre La meva vida com a músic. “Ell formava part d’una generació de treballadors que no es van poder dedicar només a la música, però que es consideraven sobretot músics.”

Qui és el tal “Evaristo y su Orquesta”? “El meu avi guardava tot allò relacionat amb els concerts que es feien a Solsona per la festa major, i entre tot aquest material vaig trobar un cartell de l’actuació que Ramón Evaristo y su Orquesta van oferir a Solsona el 1941.” El violinista i director Ramón Evaristo (Conca, 1900 - Barcelona, 1990) va fundar el 1940 la seva pròpia orquestra, que durant les dues dècades següents va ser una de les formacions de música de ball més populars de Catalunya, amb el mític Bonet de San Pedro com a cantant solista just a l’època de l’actuació a Solsona.

A la portada del disc , Gener hi apareix al davant de les ruïnes de l’església de Sant Andreu de Montconill, a Biosca (Segarra): sobre la fotografia d’aquestes pedres mil·lenàries, i també sobre la imatge aèria del temple que apareix a la contraportada, s’hi han pintat algunes línies blanques: “Es tracta d’agafar una cosa aparentment obsoleta i caduca, i repintar-la i tornar-la aixecar. És com dir que la bona música, feta amb ganes, dura molt.”

Eduard Gener ha tornat a gravar pràcticament sol, cantant i tocant el piano, l’orgue, el baix i la percussió al seu estudi, el Jezz de Solsona, aquest disc “molt jazzero” però amb la mescla habitual d’altres estils com ara el blues, i el rhythm’n’blues, “sense cap pretensió de canviar res”, amb l’única companyia de la bateria d’Andreu Moreno i la flauta i els cors de Montserrat Isanta. En el disc també destaquen la trobadoresca però en clau de R&B Plaerdemavida; l’animada Funeral, que ha imaginat perquè la toqui una fanfàrria en el seu enterrament, i Llimoner, una cançó sobre com van sembrar amb una ex xicota una llavor de llimona de supermercat, que va créixer després de la fi de la relació però mai no va donar fruits.

Eduard Gener presentarà el disc dissabte vinent, 22 d’octubre, al Teatre Comarcal de Solsona, amb la banda que completen els esmentats Moreno i Isanta més el baixista Toni Vilaprinyó. Ell tocarà un piano blanc de cua i s’ha preparat un acurat muntatge de llums per a aquesta gran estrena .