Butaca i paraula

L’actor Andreu Benito, sol. Assegut en una butaca. I amb la paraula com a única eina per transmutar el conte de Dostoievski Manyaga, segons la traducció de Miquel Cabal. Fins al 13 de novembre, la Biblioteca de Catalunya es concentra en un sol punt per escoltar les reflexions doloroses del prestador que recorda la seva humiliació, motiu pel qual han transformat el polèmic títol. Orgull corregeix els títols de traduccions anteriors, que es batejaven com La submissa i Una noia dòcil.

Dostoievski ja va segellar l’avarícia del prestador a Crim i càstig. Ara en comptes de ser víctima de l’universitari que es pren la llei pel seu compte, el conte permet conèixer l’opinió i les reflexions del personatge, fet a si mateix gràcies a l’habilitat de valorar les rampoines que s’empenyoraven a casa seva i de no deixar-se estovar per la pobresa de la seva clientela.

Aquesta traducció de Manyaga (relat fantàstic), que ha editat ara Angle Editorial amb la col·laboració de La Perla29, apareixia com un relat breu més dins del llibre Diari d’un escriptor (1876), de Fiódor Dostoievski. Andreu Benito, sota la direcció d’Oriol Broggi, assumeix el rol d’aquest prestador i, amb només la paraula i una mínima gestualitat, aconsegueix fer visible als seus ulls tot allò que explica, el que serà el seu drama i el fracàs dels seus objectius vitals. La profunditat de la nau de la biblioteca només serveix per al comiat final, quan ja ha estat descrita la seva tragèdia i arrossega la incapacitat d’haver congeniat amb l’aparent dona dòcil.

L’interès per abordar aquest breu relat venia del mateix Andreu Benito, un actor que ha acabat fent l’adaptació definitiva juntament amb Broggi i Ramon Vila (un altre actor habitual de La Perla29 obsessionat a traslladar a escena petits quadres narratius de la literatura). Benito, amb un excel·lent minimalisme, atrapa el públic (com es va poder comprovar en l’actuació de dissabte passat) per la seva densitat actoral. L’actor, de fet, pretén concentrar aquesta actitud davant del públic i la premsa evitant entrevistes a la premsa i també accions amb el públic, tot i l’interès dels Amics de la Perla29 (que munten accions entorn la cartellera de la productora).

Oriol Broggi gaudeix de les escenificacions de relats breus. Un dels seus primers treballs dramatúrgics, per exemple, La mort d’IvanIlitx, de Lev Tolstoi, que va estrenar el 2005 i reposaria més tard el 2011. En aquesta adaptació, sovint la narració del personatge es partia amb diferents veus que servien per reforçar els colors de cada escena d’un sol personatge, encadenant-se les rèpliques a mitja frase (fins i tot) i construint una lleu coreografia de moviments pausats. Benito aquest cop assumeix tots els papers de l’auca i aporta la presència de la jove, que, esclava de les tietes que s’aprofiten que hagi quedat òrfena, veu en el prestador l’accés a la llibertat. La severitat d’ell, exigint el control en el mostrador de la botiga, produirà un allunyament d’un amor incipient i tendre que desembocarà en la tragèdia per culpa de l’orgull.