Fradera obté el 50è Anagrama

Fa cinquanta anys, Xavier Rubert de Ventós guanyava la primera edició del premi Anagrama d’assaig, instaurada aleshores pel jove i rebel editor Jordi Herralde. Eren anys complicats: penes de mort, censura i ridícules prohibicions de tota mena. Un altre català, el professor mataroní Josep M. Fradera –antic col·laborador del diari– s’ha portat la cinquantena edició per Antes del imperialismo. És un dels temes destacats de la seva bibliografia, sempre des de la tradició humanitària i lliurepensadora. Una bibliografia amb títols de referència com ara Indústria i mercat (1987) i Cultura nacional en una societat dividida (1992), entre molts altres. Ahir en la roda de premsa a l’Hotel Condes de Barcelona, un eufòric Fradera va definir el colonialisme com una de les grans xacres de la humanitat, observant les diferències entre el comportament dels imperis en països liberals dels segle XIX i com impacta en el món, les seves posicions respecte construccions imperials i la hipòtesi d’una reforma dins imperi. Tot plegat, des d’una perspectiva de l’abolició de l’esclavitud. Per a Fradera l’esclavitud va demostrar que els imperis tenen la “maldat intrínseca” del maltractament: “El que he buscat és elaborar genealogia de l’antiimperialisme del segle XX, buscant perquè no havia existit el segle XIX i com pren força després”.

Daniel Rico Camps, portaveu del jurat, va dir que “amb el rigor i l’exhaustivitat que li han atorgat autoritat internacional, el seu llibre, complex i brillant, explica per què la primera gran onada de repulsa i condemna dels imperis no va acabar amb la vocació expansiva i els mecanismes d’opressió i explotació, sinó més aviat el contrari”.