Venjança lenta
Àlex Ollé recupera al Liceu la seva versió escènica d’‘Il trovatore’, ambientada en la I Guerra Mundial, estrenada a Amsterdam
El director resident del Liceu, Àlex Ollé, assenyala que l’argument insòlit d’Il trovatore només es pot justificar en el fragor d’una guerra. La lluita és tan imperiosa que no hi ha temps per pensar i corregir els errors. Per això, va optar amb Alfons Flores per situar l’acció en la I Guerra Mundial en un muntatge que van estrenar a Amsterdam el 2014, que es va aixecar de nou a l’Opéra National de París el 2016 i que des de demà i fins al 8 de novembre es programarà al Liceu (deu funcions). Avui mateix, de fet, se’n reserva la primera sessió a l’aventura Vibe35. Al gener, tornarà, de nou, la producció a París. Il trovatore, de Verdi, és un dels títols més populars del repertori líric de tots els temps. Juntament amb Rigoletto (1851) i La traviata (1853), completa la trilogia del Verdi més popular. Ollé argumenta la fragilitat en la construcció dels personatges en la guerra, però en realitat el llibret parla d’una venjança lenta que esdevé tràgica i agònica.
Pel director musical Riccardo Rizza, sorprèn la senzillesa compositiva d’Il trovatore, menys enrevessada que el Rigoletto. Sí que innova en la manera de presentar l’obra. Rizza intueix que la senzillesa musical va connectar molt bé amb el públic de Roma (on es va estrenar), que no era tan rigorós com el de Venècia (on es van estrenar les altres dues òperes).
Per Ollé, la complexitat dramatúrgica es troba en la coincidència de dos relacions triangulars. Mentre que el Conde Luna desitja Leonora, ella estima Manrico. L’altre triangle és sobre la venjança entre el Conde Luna, Manrico i Azucena. És la gelosia de Luna el que propiciarà la tragèdia.
La soprano Saioa Hernández (Leonora) celebra la mirada d’aquesta producció, que considera que té una actitud molt més terrenal, una actitud heroica per sobre de l’habitual mirada romàntica del personatge que decideix sacrificar-se per amor. Comparteix rol amb Hibla Gerzmava.
També és un personatge enigmàtic el d’Azucena, la filla d’una dona condemnada a la pira per bruixeria que té el deure de venjar-la. Ksenia Dudnikova estava molt contenta de poder debutar al Liceu i també del rol en aquest muntatge. Comparteix personatge amb Judit Kutasi. El paper de Manrico se’l van alternant Vittorio Grigolo i Yonghoon Lee. I al Conde Luna el representen Àngel Òdena i Juan Jesús Rodríguez. Aquest baríton destacava l’ària del personatge que canta a l’amor i alhora lamentava que, tot i l’estima del públic del Liceu, no compti amb cap repartiment en els propers quatre anys. El director artístic del Liceu , Víctor García de Gomar, argumentava que ha calgut recompondre títols a causa de la pandèmia i que no acceptava pressions. García de Gomar ha dit que no rep pressions per contractar ningú i que sempre hi presideix la “llibertat” i la “qualitat”.
LA XIFRA
El rànquing de la crítica d’òpera
Pelléas et Mélisande és la gran premiada el 2021/22 per la desena de crítics que han participat en el Premi de la Crítica, que convoquen anualment els Amics del Liceu. Ha rebut els premis de millor òpera, millor direcció escènica (Àlex Ollé) i direcció musical (Josep Pons). Pons ha rebut el premi també per la seva batuta a Wozzeck. Matthias Goerne s’ha reconegut com a millor cantant d’òpera per War Requiem i també Wozzeck. Finalment, s’ha premiat la cantant femenina Marina Rebeka (Norma) i el premi al cantant revelació ha distingit Serena Sáenz per Don Pasquale, dels Amics de l’Òpera de Sabadell. El jurat ha aplaudit la resiliència dels teatres davant la pandèmia i ha criticat el concert dels 175 anys del Liceu ”que no va estar a l’altura de l’efemèride”.
L’estrena del Liceu+ Live
Il trovatore serà el primer títol que es podrà veure al nou canal Liceu+ Live. Per ara, s’hi han inscrit unes 2.000 persones. El director general, Valentí Oviedo, celebrava que sumessin prop d’una platea sencera. El 70% dels inscrits són de Barcelona, i el 40% dels quals són abonats del Liceu. Això evidencia que, cada cop més, l’aplicació digital no substitueix, sinó que complementa l’experiència en directe. Del 30% restant, el 20% són de l’Estat espanyol i un 10%, de la resta del món (“quatre són australians”). Oviedo estima que, després d’aquesta primera onada, s’anirà ampliant el nombre d’inscrits gradualment. El Live permet comentar l’obra en directe i veure plans inaccessibles des de platea de cinc òperes per temporada.