Espaguetis a la rumba

Josep Maria Hernández Ripoll (Barcelona, 1958) és un periodista musical de llarg recorregut, a més de guionista, que el 2016 va debutar com a novel·lista amb La sonrisa helada, el primer cas del detectiu privat Simón Prisco. Amb La mort del rei Gaspar, segona obra amb Prisco, va guanyar el premi Empordà del 2020. Ara publica, a l’editorial Brau, com l’anterior, el tercer lliurament de les aventures d’aquest personatge, Per un grapat de cendres.

L’acció comença l’agost del 2001, en plenes festes de Gràcia. La baronessa Hermínia de Pinós rep una caixa amb el que semblen cendres humanes i l’anell de noces del seu espòs, un home de baix llinatge desaparegut vint anys enrere. L’esquerpa aristòcrata encarrega a Prisco que esbrini la procedència d’aquesta enigmàtica tramesa i que també resolgui el misteri de la desaparició del marit.

Una trama amb la frescor, el ritme i l’humor habituals en l’autor, que té com a teló de fons la societat catalana d’inicis del segle XXI a través de tot de personatges que passen de la comèdia al drama. “És una història d’amors mal entesos, de la infelicitat que amaguem sota la pell, la que es camufla sota les aparences, del rastre que deixem i de com l’oblit pot derivar en la inexistència; un punt de vista de l’amargor humana, amb humor àcid”, comenta Hernández Ripoll.

“He utilitzat l’aristocràcia perquè volia retratar la decadència d’una elit que, amb els seus fets i actituds del dia a dia, condiciona i involucra a la resta dels humans en un efecte domino; de tota manera, la trama és transversal i repassa la vida i miracles d’un planter molt particular de personatges que pertanyen a tots els estrats socials.”

Una de les constants d’aquestes novel·les són les abundants referències històriques i culturals. “Per a mi són molt importants. La música, la literatura, l’art en general emprats com a punts de llibre de la vida de cadascú. Així miro d’aconseguir que el lector se senti identificat, que sense adonar-se s’impliqui i formi part de la història que estic explicant.”

Hernández Ripoll confessa una curiosa font d’inspiració. “M’he inspirat en els famosos espagueti westerns, perquè no vull crear assassins en sèrie, massacres col·lectives i empastifar-ho tot de sang i fetge. Escric una literatura de proximitat, un espagueti thriller a l’abast de tothom, versemblant, sense maldats afegides per afavorir les vendes.”

L’obra té una banda sonora amb una peça exclusiva i de luxe. “Un dels nous personatges, que tindrà continuïtat en la pròxima història, em va inspirar a escriure La rumba del detectiu, lletra d’una cançó que Los Manolos han tingut el detall de musicar i gravar. La setmana vinent estarà penjada a les xarxes i a Youtube.”