Destrucció de la masculinitat

En el fet d’actuar (evident en l’art interpretatiu, però també implícit en la vida mateixa) hi palpita el desig d’esdevenir un altre, que és una possibilitat d’explorar en un mateix: alliberar alguna cosa amagada, avenir-se amb una identitat mudable i a la vegada adonar-se que ens han (i així ens hem) construït socialment a partir d’uns rols establerts, com ara els de gènere. El cas és que les quatre formidables actrius (Elisa Carricajo, Valeria Correa, Pilar Gamboa i Laura Paredes, unes estrelles del teatre independent de Buenos Aires que s’han convertit en un mite de la cinefília a partir de la seva participació en els múltiples jocs narratius desenvolupats en les catorze hores de La Flor, de Mariano Llinàs) de la companyia argentina Piel de Lava han concebut un espectacle, Petróleo, amb el qual, en un procés de creació compartida, interpreten uns homes aïllats que, en principi, assumeixen i fins exhibeixen tota mena de codis de la masculinitat que, de manera joiosa, van desintegrant-se: com si elles juguessin a ser uns homes que no sabien que volen jugar a ser dones.

El món aïllat de Petróleo és un jaciment petrolífer, que sembla a punt d’exhaurir-se, enmig del paisatge desèrtic de la Patagònia. Convivint-hi fa temps tres homes, hi arriba un quart que ho altera tot. Podria semblar que aquests homes, tan rústics com enginyosament loquaços, són encarnats amb certs tòpics de la masculinitat: una gestualitat i una parla fatxendes, aquella manera de fer-se els valents, allò de no voler semblar dones i malparlar-ne. Però n’hi ha prou que el nouvingut es posi una peça de roba femenina perquè tot comenci a desfer-se d’una manera alliberadora en un caos celebrat pels espectadors: deixen de ser allò assignat, una construcció feta a base de repeticions que formen una representació. Aquest alliberament de gènere es lliga al fet social. Vivint en un tràiler atrotinat amb unes condicions precàries, el tall del subministrament elèctric fa que ocupin la casa del seu cap. La comèdia, a la qual es lliuren les actrius de Piel de Lava, pot ser una forma de subversió. Temporada Alta ha afegit a la seva programació una extraordinària companyia teatral dels nostres temps.