Cinema
‘Alcarràs’ optarà als premis al millor film i guió del cinema europeu
La pel·lícula de Carla Simón també és finalista de l’European Film University Award
‘El triángulo de la tristeza’, del suec Ruben Östlund, surt com a favorita amb quatre nominacions
La pel·lícula Alcarràs, dirigida per Carla Simón, és una de les cinc nominades a la millor pel·lícula dels premis de Cinema Europeu, i opta també al de millor guió i l’European Film University Award. Els guardons es lliuraran el proper 10 de desembre a Islàndia.
La cinta de Simón, que va guanyar l’edició d’aquest any de la Berlinale, competirà pel màxim guardó de l’Acadèmia del Cinema Europeu amb la coproducció franc-belga-holandesa Close, dirigida per Lukas Dhont; Corsage, coproduïda entre Àustria i Luxemburg i dirigida per Marie Kreutzer; Holy Spider, dirigida per Ali Abbasi, de Dinamarca i Alemanya, i el film suec El triángulo de la tristeza, dirigit per Ruben Östlund.
Els nominats a millor director en l’edició d’aquest any dels premis europeus són Lukas Dhont (Close), Marie Kreutzer (Corsage), Jerzy Skolimowski (EO), Ali Abbasi (Holy Spider), Alice Diop (Saint Omer) i Ruben Östlund (El triángulo de la tristeza).
Carla Simón i Arnau Vilaró estan nominats al millor guió per Alcarràs i competiran amb Kenneth Branagh (Belfast), Lukas Dhont i Angelo Tijssens per Close, Ali Abbasi i Afshin Kamran Bahrami per Holy Spider i Ruben Östlund per El triángulo de la tristeza.
Premis d’interpretació
En la categoria de millor actriu Penélope Cruz està nominada per Madres paralelas, de Pedro Almodóvar, i competeix per aquest guardó amb Vicky Krieps, per Corsage; Tsar Amir Ebrahimi, per Holy spider; Léa Seydoux, per One fine morning, i Meltem Kaptan per Rabiye Kurnaz Vs. George Bush.
Pel premi a la millor interpretació masculina són finalistes Paul Mescal, per Aftersun; Eden Dambrine, per Close; Elliott Crosste Hove, per Godland; Pierfrancesco Favino, per Nostalgia, i Zlato Buric, per El triángulo de la tristeza.
La gala dels premis EFA tindrà lloc aquest any el 10 de desembre a Reykjavík, d’acord a la tradició de l’Acadèmia de celebrar cada dos anys la seva cerimònia en una ciutat europea, en alternança amb les que tenen lloc a Berlín, on té la seva seu.