Les Guilleries, tot un univers narrat a foc lent
Gavarres publica ‘Històries de les Guilleries’, de Xavier Roviró, que es presentarà demà a Sant Hilari Sacalm
-
La portada del llibre amb una fotografia en què apareixen serradors de travesses menjant al bosc, a Sant Hilari Sacalm, a finals del segle XIX Arxiu ATV, ED.. -
Una pèrgola de fusta al costat de la font del Ferro, de Sant Hilari Sacalm AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI (JOSEP XIMENO PLANAS; ATV, ED.). -
El salt de la Font Freda de Sant Hilari Sacalm, en una imatge de principis del segle XX AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI (JOSEP XIMENO; ATV, ED.). -
El pont sobre el riu Ter que donava accés al poble de Susqueda, en una fotografia feta l’any 1918 per Valentí Fargnoli AJUNTAMENT DE GIRONA. CRDI (VALENTÍ FARGNOLI).
“M’agrada creure que la Guilleria té prou entitat per considerar-la comarca. No com una comarca administrativa, sinó com una regió que manté una unitat geogràfica i unes condicions naturals pròpies.” Ho escriu l’historiador i folklorista Xavier Roviró (Vic, 1956) a la presentació del seu llibre Històries de les Guilleries, publicat per l’Editorial Gavarres dins la seva col·lecció El Caliu de la Memòria. Com totes les revistes i llibres de l’editorial fundada i dirigida per Àngel Madrià, aquest volum de 189 pàgines es basa sobretot en testimonis orals, en aquest cas sobretot “converses amb els avis i àvies, transcrites literalment” per donar forma a les quaranta-dues històries d’un llibre que Roviró ha cuit “a foc lent”, com explica en el pròleg el president Quim Torra, que hi parla de “la pàtria guillenca” i d’un “esperit guillenc” que “no mor mai”.
“A finals del segle XVIII començà a aparèixer el nom de la Guilleria per referir-se a la regió que fins llavors es coneixia com la Muntanya d’Osona o, simplement, la Muntanya. El terme Guilleries es va fer popular a partir del segle XX”, explica l’autor en el primer capítol, en què parla dels ponts del Ter, de les fonts i del poble de Susqueda, desaparegut sota les aigües del pantà al qual dona nom. Tot seguit, passa a referir-se a alguns guillencs il·lustres com ara el bandoler Serrallonga, el general Josep Moragues i Jacint Verdaguer. Les creences, les llegendes i els costums, entre els quals el dret de cuixa feudal i les festes guillenques, completen un volum il·lustrat amb fotos antigues provinents de diferents arxius i col·leccions, i altres més recents realitzades per Roviró durant el seu treball de camp com a folklorista i preservador de la cultura popular i tradicional de transmissió oral, realitzada en bona part amb el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona (GRFO), que presideix.
El llibre es presentarà demà divendres a la Sala Noble de Sant Hilari Sacalm (19 h), capital de les Guilleries, en un acte en què, a més de Roviró i Madrià , intervindran l’alcalde, Joan Ramon Veciana, i el filòleg Toni Clos. Aquest mes també s’han programat altres presentacions, el dia 19 a Sant Martí Sacalm i el 25 a l’Arxiu Comarcal de la Selva, a Santa Coloma de Farners.
