Un gran Carles Pachón

Des del passat 19 d’octubre i fins al proper 20 de novembre s’està representant arreu de Catalunya la nova producció del Don Giovanni de Mozart, dins del cicle Òpera a Catalunya. Les representacions són una bona oportunitat per gaudir de la participació del baríton navassenc Carles Pachón i de la magistral creació que fa del personatge. Ho fa amb la versemblança i caracterització d’un cantant que als seus vint-i-set anys, pocs més que l’edat que tenia el primer Don Giovanni de la història, Luigi Bassi (1766-1825), de només vint-i-un, aporta una frescor actoral i vocal que permet gaudir d’un Don Giovanni de divisió d’honor.

Es diu que el magnetisme i la ressonància dels grans acaben afectant zones musicals misterioses de la resta i una mica és el que passa amb aquesta producció que, una vegada més, demostra el bon estat de salut del projecte Òpera a Catalunya. Així, per exemple, va agradar, i molt, la transparència, control sonor i equilibri orquestrals assolits per l’Orquestra Simfònica del Vallès sota la direcció del valencià Daniel Gil de Tejada, que va assolir un gran respecte estilístic. La direcció d’escena de Pau Monterde va ser senzilla i efectiva i, pel que fa a la resta de solistes, una mica de tot. L’argentí Fernando Álvarez opta per un Leporello de vessant més còmica i Jeroboám Tejera, com a Commendatore, es va mostrar segur en el registre. Bé per la Donna Anna de Tina Gorina però més just, en canvi, ens va semblar el Don Ottavio del colombià de César Cortès, amb un lirisme notable, però. Fora de context dramàtic i estilístic fou la Donna Elvira de l’admirada Maite Alberola.