El català que es canta
El català recupera terreny perdut en els musicals amb l’estrena de ‘Pares normals’, la pròrroga de ‘Golfus de Roma’ i el retorn de ‘Bye bye monstre’
Sergi Belbel: “Ens hem de sentir orgullosos” del talent latent a Catalunya
Els musicals són la porta d’entrada a molt públic que inclou també els que, fins ara, no utilitzen el català habitualment
Arriba l’època dels musicals en català de gran format. Tenen menys aforament que els dels productes en castellà i, generalment, s’hi estaran menys temps. Per què les sales de més aforament es reserven per a muntatges en castellà? Sigui com sigui, com diu l’eslògan de Pares normals, “Celebrem-ho tot!” Ha arribat el moment del català que es canta.
Dani Anglès és el director artístic del Teatre Condal i també el director escènic de Golfus de Roma. La seva incorporació a la productora Onyric preveia reforçar la línia dels musicals. Van començar amb un Fun home carregat de valentia que no va atrapar el públic i van trigar anys a fer una aposta com aquesta de Golfus de Roma, tot un clàssic i el primer èxit de Stephen Sondheim. Aquesta obra la van produir en castellà i, ara, l’han tornada a assajar amb nou repartiment i partitures en català. Ell es va emocionar amb el Mar i cel (1988) de petit i es va enamorar del gènere amb El temps de Planck, un encàrrec insòlit de musical a Sergi Belbel (1999). Ara, creu que calen bons musicals, siguin de creació (generalment aquest és el format dels musicals en català) o de franquícia, com els Mamma mia! amb cançons dels Abba. Perquè cal ampliar el grup de públic que fa el seu bateig al teatre amb un musical: és una gran porta d’entrada al gènere de musical i, posteriorment a altres disciplines com el teatre, la dansa, el circ o el familiar.
Anna Rosa Cisquella és la resistent del triumvirat de Dagoll Dagom. S’exclama de la falta de política cultural dels últims anys. Abans, el teatre en general era una eina molt efectiva d’immersió perquè, superada una primera franja d’espectadors, arribava a nou públic que sovint era castellanoparlant. Ara sembla que aquesta capacitat de socialització quedi qüestionada per falta d’empenta institucional.
Sergi Belbel és el director de Pares normals. Feia més de dues dècades que no repetia l’aventura de direcció de musicals. Ara celebra la qualitat dels intèrprets, sobretot en la interpretació de musicals. Entén que hi ha mancances de política cultural per facilitar que hi hagi més produccions potents de més durada a Barcelona, però, tot i així, diu que ens hem de “sentir orgullosos” del talent latent a Catalunya.
Tots tres responsables de les seves produccions (convocats per videoconferència dimarts) confirmen que és necessari que al veí li vagin bé les funcions perquè és un públic que més tard voldrà repetir algun altre títol. Ara, perquè interessi, cal garantir una qualitat del muntatge, que sorprengui i que empatitzi. Perquè el català es canti i es parli més enllà de la platea.
‘Golfus de Roma’, prorrogat fins al 8 de gener
És l’espectacle musical en català que mes temps estarà en cartellera i que aplega més artistes a l’escena: fins a 26 intèrprets. Va començar per la Mercè (23 de setembre) i es podrà veure fins al 8 de gener. De fet, l’avís de Mercè Martínez a les xarxes de fa uns dies va despertar una revolució del públic: si no creixia la recaptació, el musical s’acomiadaria l’11 de desembre, complint amb el compromís amb els intèrprets. En realitat, l’expectativa optimista era que es pogués prorrogar per Nadal, i així ha estat. Golfus de Roma és un musical que Focus va estrenar primer en castellà i del qual va decidir fer la versió en català, per col·locar-lo al Teatre Condal. De fet, és política de la productora fer sempre els seus espectacles en català (amb l’única excepció de si hi ha algun actor del repartiment que no el domina).
El director està molt content de la reacció del públic i dels mitjans de comunicació que han sortit a informar d’una peça que, ara, ha doblat la recaptació i que es preveu que compleixi amb el pressupost previst gràcies a les setmanes finals, ja amb molta venda anticipada. Anglès admet que s’ha aconseguit despertar uns espectadors que potser s’ho haurien perdut confiant que continuaria per Nadal. És un perfil que, majoritàriament, correspon al públic de teatre; per tant, els queda despertar l’atenció del públic més heterogeni dels musicals.
L’última creació dels Dagoll
Dagoll Dagom és notícia per una doble programació. Per una banda, el darrer premi Butaca al teatre familiar, Bye Bye monstre, torna el 3 de desembre al Poliorama. S’hi estarà fins al 8 de gener. El musical, de creació pròpia (inspirat en els contes de la canalla que va escriure durant la pandèmia), té llibret de Marc Artigau i música de Dàmaris Gelabert. Cisquella entén que si l’any passat aquest monstre s’identificava amb el virus de la covid, ara es pot identificar amb qualsevol amenaça externa que pugui afectar la relació familiar. Cisquella, que hi debuta com a directora, ha descobert les dificultats del teatre familiar i reivindica una política que “obligui” d’alguna manera que tots els infants tastin el teatre ben d’hora.
Dagoll Dagom (Miquel Periel i Joan Lluís Bozzo ja s’han retirat; només queda Cisquella del triumvirat que ha comandat la companyia de musicals en català des dels vuitanta) preveu una darrera reposició de Mar i cel el 2024. Abans, pel 2023, prepara un nou musical inspirat en el guió de Santiago Rusiñol L’alegria que passa. Els càstings per a aquest muntatge es van fer abans de l’estiu.
Els Amics de les Arts, de bell nou
Els Amics de les Arts fa anys que perseguien la idea de fer un musical. Però, en comptes de recórrer a enfilar cançons ja conegudes per inventar-se una trama versemblant, tenien clar que calia fer les cançons noves a partir del llibret. Van trobar l’entusiasme de Marc Artigau i van encomanar la proposta al director Sergi Belbel. Les prèvies de les funcions van començar ahir, divendres, i l’estrena serà el 29 de novembre.
Pares normals està programat fins al 8 de gener. El musical aprofundeix en la convicció que tot fill pensa que els seus són pares menys normals que els dels seus col·legues. Aquesta és la percepció també del protagonista, l’Aran, advocat de 30 anys, que viatjarà a Barcelona a conèixer el karaoke que han muntat els seus pares, uns psicòlegs que participen en congressos internacionals. El retrobament familiar comportarà un canvi radical a partir d’un viatge interior i exterior, que s’anirà revelant en la trama. Intriga.
