A la tercera, la vençuda!

La premsa comptabilitza el seu comiat des que van anunciar que Bits seria el seu darrer espectacle de creació, el 2012, ara fa una dècada. En realitat, el final de Tricicle a Barcelona havia de ser amb Hits, que es va representar al Teatre Victòria des de la tardor del 2018 fins al març del 2019. Van sortir-hi deixant molta gent al carrer. Per això, van accedir a fer una altra breu temporada de comiat al Coliseum. Les entrades van volar de nou. Però la covid va tancar els teatres quan encara quedaven dues setmanes d’exhibició. Per això, aquests dies, després de dos anys i mig sense haver assajat, han tornat a muntar un xou al Liceu. Són cinc sessions que comencen dissabte i que s’alternen amb les funcions d’òpera. Pura curiositat que Tricicle s’acomiadi alternant amb funcions d’Il trittico. Ells asseguren que, a la tercera, va la vençuda. Fa dies que s’han esgotat les entrades. Han posat a la venda aquelles localitats que permetin veure bé les evolucions a l’escenari. El mim no és com l’òpera, que es pot seguir amb els ulls tancats.

Com que ja vam parlar amb ells en el comiat del Victòria, és bona hora per veure què ha estat el seu final interruptus. Carles Sans admet que està fent el que no preveia: acumula un centenar de bolos amb Per fi sol! fent de monologuista sobre l’aventura de Tricicle (i parlant tot el que no ha pogut en els 40 anys de la companyia). Joan Gràcia continua sense trobar temps per anar d’espectador al Festival de Sant Sebastià o seguir el Barça, per exemple. Està apassionat a organitzar espectacles de cabarets a Eivissa, amb gent jove. S’excusa: “Jo era el menys actor de tots tres; els vaig dir el 1986 que aquell seria el meu darrer espectacle.” Es veu que tampoc la va encertar, riu. Paco Mir manté la seva voluntat ferma de dirigir teatre. Diu que li agradaria afrontar algun espectacle ambiciós. Però sembla que haver triomfat com a intèrpret de comèdia li “jugui a la contra”.

Les cinc sessions seran iguals. No hi haurà canvis de gags a petició del públic (com feien amb Hits i Tricicle25 al Sant Jordi). Però auguren omplir de felicitat els espectadors que hi vagin com els que l’han seguit durant dècades.

Hi ha dos escenaris emblemàtics de Barcelona que no havien trepitjat amb el seu xou: el Liceu i el Teatre Grec. En realitat, sí que han fet alguna convenció al Liceu i puntualment havien intervingut de figurants en l’òpera Història d’un soldat, dirigida per Jérôme Savary el 1982. Joan Gràcia comenta que, de fet, ell ja es dona per actuat al Grec perquè van assajar a l’amfiteatre amb Toni Albà un número de tennis (abans de la formació de Tricicle) i hi va haver alguns vianants que se’ls van quedar mirant i, en acabar, van aplaudir!