Les plantes i la vida
‘Nueve días en el jardín de Kiev’, de Susana Vallejo, és una novel·la plena de lirisme, ecologisme i optimisme que passa en un jardí
El 1979, Stevie Wonder va publicar la bella cançó The secret life of plants. Susana Vallejo ara trenca el secretisme a Nueve días en el jardín de Kiev (Plaza&Janés) i ens explica aquesta vida i la de diversos personatges en una novel·la plena de lirisme i amb ambició universal.
Un nen que es diu Sergei visita un jardí al llarg de nou dies. Nou dies que no són dies, però, d’això, és millor no parlar-ne, ni del simbolisme de les parts al·legòriques del jardí, com ara el laberint, la cova, la mansió, el quiosc de l’orquestra... Un espai per a cada capítol.
Coneix el guardià i una nena que es diu Tatiana, que li expliquen tot de contes relacionats amb el jardí i, en especial, del bosc que acull i de la família que hi va viure, els Borisov.
Aquests contes obriran la ment del nen i l’ompliran de tresors del jardí, de la vida, del món i d’ell mateix. Una al·legoria que pot recordar clàssics com Les mil i una nits, Alícia al país de les meravelles i El Petit Príncep, aromatitzats amb essències de Herman Hess, i que va començar amb un somni de l’autora, cosa força habitual en ella. “Soc idiota i, mentre dormo, treballo, imagino i somio de tot...”
“El somni sobre un nen i altres personatges en un jardí i una novel·la que es titulava així el vaig tenir el 2011 i vaig trigar deu anys a escriure-la, fent tot de notes i dibuixos, com sempre faig. Quan l’editorial va dir que la volia publicar, just havia esclatat la guerra entre Rússia i Ucraïna i per això vaig escriure una nota en què aclaria que era casual que aparegui Kíiv.” No sap, encara no pot saber, si la coincidència li pot anar a favor o en contra.
L’obra homenatja la ficció, les narracions orals i la vida de les plantes. “El jardí i el llibre són una metàfora de la ficció i de la literatura. Hi ha moltes frases i fets que ens poden fer reflexionar. Penso que tocarà la fibra sensible de cadascú.”
El que explica de les plantes és adquirit, perquè a ella se li moren “fins i tot les plantes de plàstic!”, admet rient. “Per a aquest llibre he investigat molt, no només de les espècies, sobretot del sentit que tenen els arbres i de com es comuniquen. És un jardí molt metafòric, però parlo de flors, plantes i arbres reals, que són éssers vius com nosaltres i també evolucionen; no pensen, però tenen sentits i em plantejo quina és la seva percepció del temps, per exemple.”
Li va costar moltes proves aconseguir tot el que volia perquè l’obra funcionés, però al final “ja tenia l’estructura molt clara i centenars de notes de què havia d’explicar en cada capítol, els temes, els personatges, i aquí és on vaig tenir llibertat per crear el que vaig voler perquè la trama funcionés com jo volia”. “Cada novel·la exigeix un estil propi, i en aquesta tot havia de ser més poètic que en cap altra meva anterior, demanava un estil més cuidat, amb molt d’ambient.”
Les moltes històries –en alguns casos entrellaçades– que hi apareixen tenen orígens variats. “Unes són meves i altres són versions; algunes són realistes, altres fantàstiques, hi ha llegendes, per exemple l’origen de l’all, una història hindú molt bonica.”
Aquest és el seu llibre més especial amb què confia haver aportat alguna cosa lluny de fórmules. “No és un llibre que t’atrapa a les primeres ratlles, ho fa a poc a poc, com una heura envoltant-te.”
Susana Vallejo va néixer a Madrid el 1968 i viu a Barcelona des del 1994. Encara li costa escriure en català, però el parla perfectament. Va treballar de moltes coses abans de dedicar-se al màrqueting i la comunicació, professió que ha abandonat per tenir tot el temps per escriure. Entre la seva obra hi ha varietat de gèneres i per a diverses franges de lectors i, entre d’altres premis, ha guanyat dos cops l’Edebé i n’ha estat dos cops més finalista. A més, té una escola d’escriptora en línia, Phantastica.com