Sade i la llibertat
El CCCB dedicarà l’any que ve una gran exposició als ressons del pensament heterodox, incòmode i ambivalent de l’aristòcrata llibertí en la cultura irreverent
Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814) ha donat nom a la naturalesa més perversa de les persones; en una sola paraula, sadisme. Sade es va passar mitja vida en presons i manicomis, però no tot el que va ser i el que va fer (sovint, indistingibles) va quedar reclòs per sempre més dins d’uns murs. Al segle XX, el seu llegat literari i filosòfic va començar a ser reivindicat amb una força que no s’ha afeblit mai més. Des dels surrealistes que el van rescatar i el van proclamar “el diví marquès” fins als activistes contemporanis de les sexualitats no normatives, l’aristòcrata llibertí ha anat deixant unes gotetes d’irreverència en les manifestacions culturals que es volen alliberades de les cotilles de les ments benpensants.
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) exhibirà el poderós influx del seu pensament heterodox, incòmode i ambivalent a l’exposició Sade. La llibertat i el mal (del 10 de maig al 15 d’octubre). Aquest viatge al cantó salvatge de la vida que encarna el noble francès del segle XVIII serà timonejat pels comissaris Alyce Mahon i Antonio Monegal i, en mans de l’equip del centre que dirigeix Judit Carrera, ja és de preveure que no serà una mostra per al mer gaudi estètic, sinó que estarà travessada d’estímuls per confrontar llums i ombres del nostre present.
I aquesta és al cap i a la fi la raó de ser del CCCB, fidel a una trajectòria que aviat complirà 30 anys (el febrer del 2024) i sempre porosa a les transformacions polítiques, socials i culturals. L’altra gran exposició que proposa per al 2023 és Intel·ligència artificial (del 17 d’octubre al 17 de març del 2024), a cura de Lluís Nacenta, un terreny que el centre no trepitja pas per primer cop però ara amb més profunditat. En certa manera, l’esperit de Sade també hi planejarà, ja que el concepte de llibertat serà central, amb aquest neguit nostre que es va fent cada vegada més real: podran les màquines acabar substituint les persones?
El CCCB afronta el 2023 amb un pressupost de 13,6 milions, un 15% més que el d’enguany però que en bona mesura s’haurà de destinar a l’increment de les factures energètiques. Un llast per poder produir més exposicions. A can CCCB podran faltar diners, però mai idees. L’activitat serà, com sempre, intensa. “Ens consolidem com un centre de pensament i de creació. En un moment marcat per la destrucció de la guerra i la destrucció del planeta, tenim el compromís de defensar la força creativa de la cultura per crear i imaginar mons”, sosté Judit Carrera.
Un altre moment fort de la temporada el proporcionarà Cabosanroque amb una instal·lació inspirada en Mercè Rodoreda i les veus de les dones en contextos de conflicte. El 2023 també serà any de Kosmopolis, el festival literari biennal que entomarà la nova edició amb mirades mitològiques de l’aigua, i no faltarà a la seva cita anual la mostra del concurs de fotoperiodisme World Press Photo.