Envejable!

El de Josep Vallverdú no és el primer any de commemoració del centenari del naixement d’un autor que se celebra en vida de l’homenatjat, el 2021 va ser el de Teresa Juvé, però ella no va assistir a la roda de premsa de presentació com sí que va fer ahir l’autor lleidatà, que farà cent anys el 9 de juliol pròxim.

El seu estat mental i físic és envejable, no per a una persona de cent anys, per a una de quaranta! La bona memòria, la lucidesa improvisant el discurs, el sentit de l’humor que va provocar algunes rialles, l’aspecte presumit, amb llacet de coll i repentinat...

A l’acte, també hi van ser presents la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va comentar que el Rovelló (el gosset protagonista de l’obra més popular de Vallverdú, publicada el 1969) i ella tenen la mateixa edat; Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), i la comissària de l’Any, la filòloga Carme Vidalhuguet.

Arretxe va destacar que l’autor “està en plena forma, només cal veure l’entrepà que s’ha menjat per esmorzar”. Amb el seu estil dinàmic habitual, la directora de la ILC va destacar que “no és només un autor estimat i prolífic en diversos gèneres, també és un activista cultural, sobretot, pel que fa a la defensa del català”. “Josep Vallverdú, Sebastià Sorribas, Emili Teixidor i Joaquim Carbó van obrir l’espai en català per a la literatura infantil per a diverses generacions de lectors”, va recordar, abans d’encoratjar les editorials a mantenir viu el seu llegat perquè, “per poder-lo llegir, s’han de poder trobar els seus llibres”.

Un fet gens habitual és poder consensuar el comissari de l’Any amb l’autor, però va ser el mateix Vallverdú qui va proposar Carme Vidalhuguet, gran experta de la seva obra. “Ell ha participat activíssimament en la preparació del centenari i en totes les preses de decisió”, va comentar la comissària. “Vallverdú no es cansa de repetir que ens salven els mots”, hi va afegir abans de comentar els diversos actes preparats.

Les moltes conferències, presentacions de novetats bibliogràfiques i recitals de poesia permetran que Vallverdú es faci present a llibreries, biblioteques, centres culturals i ateneus, escoles i universitats de tot el país. I, amb els dibuixos (perquè tota la vida ha estat un bon dibuixant), en sales d’exposicions i museus.

El 5 de febrer a les 12 h hi haurà l’acte inaugural a l’auditori Enric Granados de Lleida; el mes de juliol (encara sense data concreta), coincidint amb l’aniversari, tindrà lloc un acte central de caràcter institucional a Barcelona; la cloenda de l’Any Vallverdú és prevista per al 3 de desembre, al teatre Municipal de Balaguer, localitat on viu l’autor i d’on és fill adoptiu des del 2016.

“No se’m pot sacsejar gaire, seré present en alguns actes, però no en tots”, va admetre Vallverdú, que es defineix com “un escriptor vocacional i professional, amb vocació de ser professional”, va matisar, en referència que “és gairebé impossible viure d’escriure”.

Va comentar com es va interessar ja des de petit per l’escriptura. “Als deu anys fèiem una revista a l’escola i jo deia que havia escrit una novel·la, de dues pàgines, però per mi ja era una novel·la.” Quan en tenia tretze va escriure uns Pastorets, “que es van perdre durant la guerra...” “Vés a saber on va anar a parar aquella obra mestra”, va ironitzar, sorneguer.

Fent gala de la seva memòria, recordant títols, anys i noms, va anar desgranant altres episodis de la seva vida, com que cap als divuit anys va començar a llegir pel seu compte literatura medieval en català, davant el menyspreu acadèmic de l’època a la literatura en català.

Com si representés un personatge de western anomenat Joe Dues Pistoles, va comentar que durant anys, després de complir amb la feina de mestre, a casa tenia dues màquines d’escriure. “Sempre amb el foli posat; una era per a les traduccions i l’altra per a la producció, perquè quan em cansava d’una activitat passava a l’altra i sempre recordava el punt exacte en què l’havia deixat.” Això fins que el 1990, en una visita, el també escriptor lleidatà Pep Coll li va fer veure com eren de pràctics els ordinadors, que utilitza amb solvència d’usuari des d’aleshores.

És conegut, tot i que va fer evident que poc estudiat, com a autor de literatura infantil, però ha escrit també memòries (Proa en publicarà el quart volum), dietaris, assajos, teatre i, darrerament, molta poesia. “Arriba un moment en què el pes de l’experiència és molt gran i vols escriure en poesia.” Doncs per molts anys, mestre.