Cirque du Soleil, la màgia del sol i del gel

Un passeig entre els bastidors de Crystal, el 42è espectacle de Cirque du Soleil i el primer que ha fet sobre gel, permet entendre fins a quin punt el Cirque du Soleil és una confluència de creativitats provinents de moltes disciplines. Som a dijous a migdia. Falten poques hores per a l’estrena a Barcelona i els patinadors artístics fan salts i piruetes a la pista de gel instal·lada al palau Sant Jordi que deixen bocabadat, no gaire diferents dels que pots veure en un campionat professional. Tenim oportunitat d’admirar els acròbates, per parelles, ells musculosos, elles més primes i estilitzades, tots fibrosos, fent equilibris inversemblants al backstage, o contemplar les 600 peces de vestuari, les dotzenes de perruques i les sabates i guants amb claus (els acròbates no han de relliscar damunt el gel en plena actuació). Però tot plegat és com veure els òrgans, els membres per separat d’un cos humà ben format: la bellesa sorgeix de la conjunció perfecta de totes les parts.

Rob Tannion, director artístic d’aquest espectacle, explicava ahir a la premsa, en una visita organitzada al backstage i els assajos, que hi ha un altre ingredient fonamental d’aquest “espectacle acrobàtic sobre gel” amb 43 artistes: “Per mi el bonic és la seva història, la narrativa. La nostra heroïna, que es diu Crystal, és la guia per embolcallar tots els números de circ i patinatge.” No és molt diferent del que han dit a Hollywood James Cameron, arran de l’estrena d’Avatar 2, o el fundador de Pixar John Lasseter: per damunt de tot importen la història i els personatges. No és estranya la coincidència: el més semblant a Hollywood en l’àmbit del circ és el Cirque du Soleil, conegut i estimat a Barcelona des que va estrenar-hi Alegria el 1998, que ara mateix té 19 espectacles repartits pels cinc continents.

El públic no omplia del tot ahir a la nit el palau Sant Jordi, a la première de Crystal a Barcelona, on estarà fins al 22 de gener. Eren espectadors, però, entregats des del minut u, disposats a gaudir d’aquest espectacle estrenat el 2017. Un pallasso llençant boles de neu al públic, tres músics tocant en directe i diversos patinadors que van apareixent a la pista, convertida en un llac gelat amb alguns arbres i una gran casa al fons, introdueixen els espectadors a l’univers del Cirque du Soleil. Crystal, la noia protagonista, està en plena crisi d’identitat. Després de discutir amb els pares, surt a patinar al llac, el gel cedeix sota els seus peus i, com l’Alícia de Lewis Carroll, cau en un món ple de meravelles. El primer número és el més espectacular, amb dues dotzenes de patinadors i acròbates en una bella coreografia, amb la conjunció de tots els elements: la música, la dansa sobre gel, les acrobàcies, una il·luminació que converteix la pista i la casa de dos pisos del fons en pantalles gegantines on es projecten colors, formes, imatges i lletres...

La veu en off de Crystal explica breument en castellà, abans dels números, què pensa i què sent al llarg d’un espectacle en què se succeeixen exercicis acrobàtics de terra i a l’aire. Especialment espectaculars són els equilibris impossibles d’un artista damunt fins a sis pisos de cadires, els salts de quatre skaters en rampes i tobogans a ritme de folk-rock cèltic, els malabars amb pilotes a velocitat inversemblant o la història d’amor escenificada entre un acròbata penjat d’una corda i Crystal, que acaba volant amb ell per damunt la pista.

Comparat amb altres espectacles de la companyia, que aposten per la dificultat tècnica dels exercicis (molts espectadors ens repetim: “No pot ser!”), Crystal és més coreogràfic, amb números sobretot corals, ben amanits amb moments d’humor. Les poc més de dues hores d’espectacle, amb descans inclòs, van demostrar ahir a la nit que la fórmula del Cirque du Soleil funciona a la perfecció damunt el gel. La recta final va quedar deslluïda per dues interrupcions de deu minuts per motius tècnics (van fallar els mecanismes de corda i trapezi, sense perill per als artistes), però la vetllada es va tancar amb una sentida ovació del públic.