El Mercat convida Zoo, amb una coreografia optimista

La coreografia de Thomas Hauert partia d’una dansa física en què, per moments, es plantejaven que aquest contacte no els acabés lesionant. Ara, a Efeu arriba a un lloc nou, en què procura expressar optimisme, després d’un díptic que havia forçat una sensació angoixant. Es pot veure des d’avui i fins diumenge a la Sala Maria Aurèlia Capmany del Mercat de les Flors.

El díptic How to proceed (1998) i If only (2020) plantejaven des de la ràbia i l’humor la voluntat de transformar i el seu antagònic una peça introspectiva de ressignació. Ara, Efeu troba una relació amb els ballarins i es construeix des de l’equilibri amb els cossos dels altres. La companyia Zoo es va fundar el 1998 i es caracteritza per comptar amb una companyia estable des de fa anys. Això fa que alguns ballarins, com el mateix Hauert superen els 50 anys. Aquesta estabilitat permet una gran confiança i que entenguin molt bé el joc col·lectiu que es crea entre ells en directe. En realitat, un cop respectats els codis (les normes de moviment) l’obra creix amb la improvisació. De fet, sovint canvien els intèrprets en cada peça el que fa impossible provar de memoritzar i arrodonir uns moviments, que no deixen de ser de molta tècnica i de recerca de l’equilibri. Per a la directora artística del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, si sovint hi ha coreografia a partir dels exercicis matemàtics, Hauert treballen la “física empírica”.

La música al muntatge actual és cabdal perquè es construeix en capítols independents. La música dels sons dels ocells, per exemple, convida a una intimitat en un duet que s’enrosca entre els dos ballarins, fins al punt de tancar els ulls i sentir com flueix l’energia. En canvi, els sons pop serveixen com a pòrtic i epíleg més festiu, en què es traspassa aquesta satisfacció del ball, quasi com si fos una dansa social, més que no pas artística, (tot i no sortir mai de la seva estructura coreogràfica). Hauert supera els límits. Per això, s’atreveixen a treballar fora del linòleum (a la penombra) i generar expectatives quan són dins de l’espai il·luminat que convoqui a projectar sensacions i històries als espectadors.

Aquest cap de setmana també arrenca una constel·lació de la Cie Philipe Saire. Aquest cap de setmana es representen dues peces a la sala Pina Bausch. Hocus Pocus vol ser un joc de màgia, amb una dansa un punt lúdica (dilluns i dimarts es fan funcions escolars), mentre que Vacuum proposa un dispositiu minimalista entre dos intèrprets i dos llums de neó. El cap de setmana vinent es representa el Party room, un nou joc que vincula la dansa amb les arts visuals, ara amb el globus com a punt de partida.