Dues novel·les plenes de grisos

Per una d’aquelles casualitats que, per una vegada, trenquen l’ordre ben dissenyat dels llançaments editorials, l’escriptora gironina Marta Pasqual (1983) ha publicat les seves dues primeres novel·les amb només quatre mesos de diferència... amb la mateixa editorial. És fàcil d’explicar, no tant d’entendre: el setembre passat, Empúries li va publicar El malaventurat senyor Clauss, la novel·la amb què va quedar finalista del premi Just Manuel Casero de novel·la curta en aquell infaust 2020, en què tot va ser tan estrany que fins tot aquest guardó convocat per la Llibreria 22 de Girona no va tenir un finalista oficial, com és costum. Tot i així, després d’un procés de reelaboració per part de l’autora, Empúries la va publicar, com ja s’ha dit, només un parell de mesos abans que Pasqual guanyés l’última edició del Casero amb La casa dels caps de setmana, que ahir va sortir a la venda i es va presentar a la Llibreria 22, en un acte en què Pasqual va estar acompanyada per l’escriptor Josep M. Fonalleras, membre del jurat.

En realitat, aquestes són les dues primeres novel·les de Marta Pasqual, però no els seus primers llibres: aquesta professora de literatura francesa –ara exerceix a l’institut Narcís Xifra i a la Universitat de Girona– ja va participar el 2008 en el recull poètic col·lectiu Hivernacle inundat (Cossetània), com a guanyadora del XIX Premi Gabriel Ferrater de Poesia, i va publicar el 2012 l’assaig Joan Sales, la ploma contra el silenci, a partir de la seva tesi doctoral.

Justament, Incerta glòria de Joan Sales, amb la seva “visió antimaniqueista, sense blancs ni negres, plena de grisos” de la Guerra Civil, van motivar Pasqual a fer el pas a la ficció a través d’aquestes dues novel·les, però Sales no ha estat l’única influència: l’autora esmenta també Charles Baudelaire, el seu “poeta de capçalera”, per Les flors del mal, on el bé i el mal conviuen i són “indissociables”, i també cita la seva estimada Aurora Bertrana i Entre dos silencis, on fins i tot un oficial alemany sembla haver deixat un bon record en una població francesa on tots els homes han estat aniquilats.

En les seves dues novel·les, tan properes en el calendari, tan separades aparentment per les temàtiques, Marta Pasqual planteja una autoficció basada en la seva recerca sobre el pas dels nazis per Caldes de Malavella (El malaventurat...) i narra una història familiar, a través de tres veus femenines de diferents generacions en l’espai aparentment idíl·lic de La casa dels caps de setmana , però que amaga un secret “com totes les famílies”. Són dues novel·les plenes de grisos, com la naturalesa humana.