Biblioteques sobiranes
El comportament dels préstecs és diferent depenent del territori
El ‘boom’ del manga es reflecteix en el préstec bibliotecari
Auge dels llibres de creixement personal i de salut mental
Les biblioteques són sobiranes. Ho demostra el comportament del préstec bibliotecari, que és diferent depenent del territori, ja que es dona llibertat a les biblioteques per comprar el fons que més els interessi. També la prescripció i els clubs de lectura influeixen en la demanda. Hi ha comportaments que es repeteixen segons es detecta en el rànquing que cada any elabora el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona a partir del còmput dels documents més prestats. Pel que fa al perfil dels usuaris, la franja d’edat que menys préstecs va realitzar és la de 18 a 29 anys (46.751 préstecs), seguida pels joves d’entre 12 a 17 anys (55.866). La que més, la d’adults d’entre 30 i 64 anys (693.482).
Els premis literaris i en especial el Planeta són una constant en el pòdium bibliotecari. És el cas de La Bestia, de Carmen Mola, premiat el 2021 i dels més prestats a Ripoll, Blanes i Puigcerdà. El col·lectiu d’autors Carmen Mola també col·loca altres títols de la seva sèrie de novel·la negra, així com una altra autora de best-sellers, l’escriptora Julia Navarro, que destaca entre els més prestats amb De ninguna parte, sobre el conflicte araboisraelià. De literatura en català sobresurt Tàndem, de Maria Barbal, Nosaltres, després, de Sílvia Soler, i Permagel, d’Eva Baltasar. Els autors locals i el territori tenen un pes desigual en funció de les biblioteques. El pantà maleït: les morts de Susqueda, de Tura Soler, és dels més prestats a Olot; les memòries del primer director de l’institut de Banyoles, Josep Montañà, ho és a la biblioteca comarcal del Pla de l’Estany, i a la biblioteca de Puigcerdà ho és una guia d’excursions per fer a peu a Cerdanya. En el cas de coneixements d’adults, una temàtica de la qual el Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona fa pedagogia perquè s’adquireixi, en el pòdium dels més prestats a gairebé totes les biblioteques destaquen els manuals d’estudi d’oposicions a l’administració. És un clàssic de cada any, com els llibres per aprendre català. El 2022, però, s’ha notat un increment de préstecs de llibres de creixement personal, neurociència i malalties mentals. Entre els més prestats d’aquest àmbit, Por si las voces vuelven, d’Ángel Martín. Es llegeix coneixement i també hi ha interès per l’actualitat. En el cas de la biblioteca de Banyoles el més llegit és Rússia, l’escenari més gran del món, del Premi Nacional de Periodisme Manel Alías. El préstec també reflecteix els fenòmens televisius. És el cas de la novel·la gràfica d’Alice Oseman sobre l’amistat i l’amor adolescent LGBTQ+, Heartstopper, amb sèrie a Netflix. És el número u en narrativa juvenil a Ripoll, Banyoles, Figueres i Girona. També a la Bisbal d’Empordà, on és en els prestatges de còmic.
Un altre dels booms que es trasllada a les biblioteques és el de l’auge del manga: el 32% dels còmics que s’editen a l’Estat espanyol són manga, passant de 300 títols editats el 2013 a 1.300 durant el 2022. L’any passat, a les biblioteques de la demarcació, es van prestar 391.835 documents de ficció, dels quals 110.403 són còmics. Això es tradueix en el fet que pràcticament el 30% dels documents de ficció que es presten a les biblioteques de les comarques gironines són còmics, dels quals el 50% són manga o manhwa (còmic coreà), amb un total de 56.299 préstecs. Així, perquè la biblioteca pugui adquirir millors fons i fer una bona prescripció, el servei ha fet una formació amb l’experta Helena Barco, de la biblioteca de Vidreres. En el còmic, dominat pel manga, a Banyoles es marca la diferència amb apostes europees. És la novel·la gràfica Piel de hombre, d’Hubert i Zanzim, un relat poètic sobre el gènere i la identitat molt premiat a França. També a Banyoles es posiciona en segon lloc La levedad, un testimoni commovedor de l’autora de còmic francès Catherine Meurisse de com superar el dolor i la tragèdia de l’atemptat a la revista francesa Charlie Hebdo.
Jocs de taula
Fonts del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona també valoren l’auge dels préstecs de jocs de taula, que les biblioteques compren perquè els seus usuaris els comparteixin en família. El préstec de jocs de taula destaca sobretot a les biblioteques de Banyoles, amb Little association, i a Olot, on el joc de cartes Virus! és el més prestat amb diferència. És una tendència en augment en contrast del préstec de CD i DVD, que ha disminuït davant l’eclosió de les plataformes de consum audiovisual i musical. Des del 2020, amb l’objectiu de fomentar la música, no tant com a préstec sinó a través d’activitats de difusió musical, les biblioteques han impulsat el projecte 78 RPM per donar valor al seu fons, amb l’objectiu de la descoberta.