La vida dels Claret i molt més
El periodista i novel·lista Andreu Claret guanya la 43a edició del premi Ramon Llull amb l’obra ‘París érem nosaltres’
L’extraordinària vida –real– d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una jove i decideixen refugiar-se a França durant la Segona Guerra Mundial és la columna vertebral de París érem nosaltres, novel·la amb què Andreu Claret Serra ha guanyat la 43a edició del premi Ramon Llull, dotat de 60.000 euros.
El jurat, format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales, va triar l’obra d’entre els 59 originals presentats. L’obra serà al carrer l’1 de març pròxim, en català a Columna i en castellà a Planeta.
“Em sento un xic aclaparat, perquè aquest premi l’han guanyat gairebé tots els membres del jurat i altres autors, com Terenci Moix, que també admiro”, va comentar l’autor.
Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la Guerra Civil, el protagonista se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat. Enfrontant-se a penúries, persecucions i a la moral establerta, junts descobriran l’amor, la llibertat i París.
Andreu Claret va afirmar: “He volgut cloure la meva incursió literària al període de la República, la Guerra Civil i l’exili. Ho he fet resseguint la història de la meva família, i reconec que aquesta dimensió íntima de la novel·la ha estat un repte literari i un desafiament personal.”
El seu pare, Andreu Claret i Casadessús (Súria, 1908 - Barcelona, 2005), va participar en la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. Fent una llarga el·lipsi biogràfica, el 1949 es va instal·lar a Andorra. Va tenir un gran prestigi com a especialista en comunicacions d’alta muntanya i el desembre del 1962, arran de la gran nevada de Barcelona, l’alcalde Porcioles li va demanar que vingués per restablir les comunicacions. Malgrat que el règim franquista mantenia una ordre de detenció en contra seu, va ser rebut per milers de barcelonins a la plaça de Sant Jaume. Va ser conegut com el Príncep de les Neus. El 2004 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.
“La novel·la m’ha permès anar més lluny del que esperava de la biografia del meu pare, hi he afegit sentiments i emocions que van més enllà del relat descriptiu. No és la biografia de la família Claret, però, la història del meu pare és l’esquelet de l’obra i la carn són sentiments universals.”
Andreu Claret i Serra (Acs, Occitània, 1946) és un periodista de llarg i valorat recorregut. A més, va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural.
Com a novel·lista, ha publicat una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019, premi Nèstor Luján de novel·la històrica) i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). També signa Venjança (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàcia.
París érem nosaltres abraça un període de temps que va del 1908, quan neix Andreu Claret, pare de l’autor, fins al 1962, que torna a Barcelona. La trama comença a Súria i acaba a Barcelona, passant per Manresa, Sallent, sud de França, Perpinyà, París, Andorra...
“A través de la vida del pare i de la mare he volgut tancar ferides dels que van patir la guerra i l’exili; per a mi ha tingut un efecte reparador, com a fill de l’exili, m’ha ajudat a entendre coses de la meva història familiar, perquè és una novel·la íntima i personal.”
Claret manté els noms reals dels pares i del seu entorn, com Lluís Companys, Pau Casals, l’alcalde Porcioles, Pompeu Fabra... “La novel·la és escrita en primera persona i als meus pares els dic pel nom de pila, Andreu i Maria, fins a la data en què neixo i passen a ser pare i mare”, va matisar.
L’obra inclou 78 cartes, postals o telegrames que el pare de l’autor i Pau Casals es van enviar. “Són un dels fils conductors de l’obra, perquè el meu pare va organitzar concerts benèfics de Pau Casals a França i tenien molt bona relació.” Dos dels germans de l’autor són músics reconeguts, el violinista Gerard Claret i el violoncel·lista Lluís Claret.
“La literatura va bé per guanyar premis, però també per obrir portes, i a mi també m’ha servit per recuperar relacions familiars, com amb una cosina de França que no coneixia i ens vam abraçar recordant històries familiars”, va detallar l’autor, que admet que li costa parlar de certs sentiments i emocions i que per això “els escriu”. “És la novel·la que més m’ha costat d’escriure”, va concloure el guardonat.