Jubilat i ben actiu

El filòleg, editor i traductor Jordi Fernando Aloy (Barcelona, 1953) té ganes d’ampliar la targeta de visita afegint-hi “escriptor”, perquè després de l’assaig historicoartístic La Casa de la Ciutat, un itinerari i dels llibres de relats L’home de les cadires i La Negreta i altres veus emmudides, debuta en novel·la amb L’assassí del Tirant (La Campana).

Des del 2000 va codirigir l’editorial Meteora amb Maria Dolors Sàrries, però ja han plegat i Fernando està merescudament jubilat, com l’Arnau Julià, el protagonista de la novel·la, que decideix acabar la tesi sobre Tirant lo Blanc que fa anys que té arraconada. “Deixar la feina d’editor m’ha permès tenir temps i recuperar la dèria d’escriure, cosa que he fet tota la vida a petita escala, però ara he pogut esplaiar-me”, explica.

“Només hi ha dues coincidències amb el protagonista: tots dos som impressors d’ofici i filòlegs jubilats; el que passa és que, de la filologia, un no es jubila mai, les paraules ens tornen bojos (a ell i a mi), però jo no he fet mai, ni faré, cap tesi doctoral.”

La tesi del Julià es complica quan relaciona l’obra de Joanot Martorell amb un crim que hi va haver a Sants als anys cinquanta en què van empalar un home i van deixar un missatge que l’Arnau identifica com una referència al Tirant lo Blanc. El primer assassinat d’una sèrie cada set anys en ciutats diferents. Postals molt documentades i acurades de Londres, París, Venècia, zones de Grècia... “Conec gairebé tots els espais que surten a la novel·la, perquè els llocs triats i les èpoques que s’hi evoquen són molt importants per a mi, tant o més que la trama criminal. A Europa, i al món en general, van passar coses molt greus durant el segle XX que van quedar molt mal resoltes, i n’arrosseguem les conseqüències.”

És un thriller protagonitzat per un filòleg obstinat i la seva directora de tesi que recorre diferents escenaris històrics del segle XX amb uns crims brutals provocats per un odi ancestral. L’obra té una flaire de Dan Brown, pel que fa a misteris del passat que arriben al present amb trames complexes, enigmes i un fons de venjança orquestrada. “Crec que m’allunyo de Dan Brown perquè no faig ús de l’enigma esotèric o místic, sinó que els misteris toquen de peus a terra. La novel·la em va venir al cap durant el confinament, en llegir un llibre extraordinari de Steven Ruciman sobre fets del segle XV i rellegir el Tirant lo Blanc”, comenta l’autor.

L’obra és distreta, d’estructura juganera, però no hi falten temes seriosos, com ara la pena de mort, revoltes populars, relacions geopolítiques... “Tots els conflictes històrics de la novel·la estan introduïts per retratar una època que ens ha deixat un llast que ens amarga, perquè ens fa adonar que l’espècie humana no n’aprendrà mai. I això només es pot escriure des del fracàs generacional”, conclou Jordi Fernando Aloy.