Una bona tarda de música a L’Auditori

Hi havia expectació, aquest cap de setmana, en el concert de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). La presentació de l’estrena de la Suite in Stile Antico de Manel Ribera i els debuts de l’oboista Cristina Gómez Godoy en el poc freqüent Concert per a oboè i orquestra en Re Major de Richard Strauss i de la directora Rebecca Tong eren actius que permetien situar l’estat actual de la nostra orquestra. Després d’invents amb gasosa en forma d’artifici sonor com es va poder escoltar fa unes setmanes, arribava un estrena en forma d’humor com va ser l’obra de Ribera, que va demostrar un domini dels complexos i de saber escriure d’allò més bé per a orquestra. No era una tasca fàcil perquè les dues obres que li seguien eren de creadors que, des del seu llenguatge i estil, van saber compondre per a orquestra com pocs. Per això hem de dir que Ribera en absolut va desencaixar i esperem que els responsables artístics el tinguin més present en l’escena del nostre país. Com també esperem tornar a escoltar a Cristina Gómez Godoy, que va desglossar un concert de Richard Strauss com ho haguessin fet els àngels si és que aquests toquen l’oboè. A destacar el diàleg mantingut entre la solista amb el clarinetista Francesc Navarro que confirma allò que sabem amb escreix. A l’OBC hi ha excel·lents músics, però per motius extramusicals que depassen l’espai d’aquest article no acaba de rendir com es mereix la ciutat, el país, com així també els pressupostos que mou. Solvència i professionalitat són les que va exhibir Tong en una Simfonia núm.5 més pensada de cara a la galeria que en la recerca de l’excel·lència i el preciocisme. Si abans hem parlat de Francesc Navarro, també hem de fer-ho del bellíssim solo de trompa de Juan Manuel López en el segon moviment d’una simfonia que desglossa les essències d’una personalitat tortuosa i complexa com és la de Piotr Illich Txaikovski. En resum. Una bona tarda de música.