Care Santos presenta ‘El boig dels ocells’

Care Santos (Mataró, 1970) és una autora prolífica. Ha escrit poesia, narrativa, llibres infantils i novel·les juvenils i per a adults, a més d’articles de premsa. Per uns o altres ha rebut una quinzena de premis, com ara el Ramon Llull, el Nadal, l’Ateneo de Sevilla, el Ramon Muntaner, el Gran Angular, dos cops l’Edebé, el Cervantes Chico... Ara presenta la novel·la per a adults El boig dels ocells (Columna) i el títol per a joves Els Medina (Edebé).

A El boig dels ocells, Santos novel·la la vida d’un personatge real, Eugene Schieffelin (Nova York, 1827-1906), el petit de vuit germans d’una família pionera de la industria farmacèutica. Un home ric i excèntric, amant de l’obra de Shakespeare i un ornitòleg apassionat que va tenir l’ocurrència de voler introduir a Central Park totes les espècies d’aus (més de cinquanta) que Shakespeare esmenta a les seves obres. Tots els intents van fracassar, amb l’excepció de l’estornell comú, del qual va poder introduir 30 parelles a Central Park el 6 de març del 1890. Actualment, l’estornell és un dels ocells més invasius i odiats dels Estats Units, amb una població de centenars de milions. “Aquesta és una novel·la sobre perseguir els somnis, però també sobre com de catastròfica pot ser una idea, per bona que sembli”, comenta l’autora.

“Hi ha diverses raons que em van dur a escriure aquesta història. La primera, la pandèmia. Vaig començar a llegir sobre Eugene Schieffelin al principi de confinament. Tenia previst anar a Nova York aquella primavera i va ser el primer cop en els darrers quinze anys que vaig faltar a la meva cita anual amb la ciutat, que sempre ha estat per a mi un lloc d’inspiració i recuperació emocional. I vaig decidir escriure una història que passés a Nova York perquè escriure, com llegir, és una altra manera de viure”, explica Santos.

“Aquesta novel·la va ser la meva manera de combatre la nostàlgia, però també d’enfrontar-me als fantasmes del principi de la pandèmia i a alguns d’altres, més personals.” I també hi havia la curiositat . “És frustrant no trobar les dades que busques quan estàs investigant. Ningú sabia gairebé res d’Eugene Schieffelin i les seves circumstàncies”, es queixa.

“No conec cap manera millor de respondre a les preguntes que escriure les possibles respostes. Per això vaig començar a escriure la vida de Schieffelin, a la recerca de respostes, de sentit. He novel·lat lliurement la biografia del meu protagonista, he mirat de trobar explicacions a les seves accions i un sentit global a la seva aventura. He consultat molta documentació, però m’he pres moltes llicències, petites i grans”, admet, perquè crea personatges del tot inventats (com una germana del protagonista) que interaccionen amb altres de reals; i alguns de reals també tenen una bona part de fictícia.

Santos va descobrir l’existència d’aquest personatge a través d’un llibre que va trobar a la llibreria Strand de Nova York, How Shakespeare Changed Everytihing, del periodista Stephen Marche. L’obra recull les conseqüències mes desconegudes de l’obra de Shakespeare i hi apareix el cas de Schieffelin.

“També és una novel·la sobre Nova York i sobre el segle XIX. Em sento com a casa en el XIX, l’he novel·lat tant que ja em penso que he nascut fora d’època; soc un error cronològic”, comenta fent broma.