Dues etapes de canvi
Univers publica ‘El dia de la balena’, de Melcior Comes, i ‘Hi ha algú altre’, de Jordi Cabré, dues novel·les ben diferents amb el punt en comú de la mirada iniciàtica
Cabré: “Parlant de mi, parlo de manera honesta sobre la meva generació i sobre el meu gènere”
Comes: “Tots sabem que hi ha un últim estiu en què deixes de ser un nen o una nena”
Melcior Comes i Jordi Cabré coincideixen en el fet que la inicial del seu primer cognom és una C. També a tenir una opinió fonamentada, es podria dir que del món en general, com demostren en els articles d’opinió que tots dos publiquen en aquest diari. Són novel·listes i premiats. Precisament en aquest aspecte literari comparteixen tres coincidències més: tots dos treuen ara la novena novel·la, les publica l’editorial Univers i totes dues tenen una mirada iniciàtica, tot i que aplicada a franges d’edat i a plantejaments molt diferents
L’advocat i periodista Jordi Cabré (Barcelona, 1974) publica Hi ha algú altre. És autor d’Univers des del 2018, quan va guanyar el premi Sant Jordi amb Digues un desig.
A Hi ha algú altre, Cabré ha tastat el gust de l’autoficció. “És la primera vegada que soc jo. Digues un desig era un joc que volia dur el lector a l’engany entre realitat i ficció. Ara, en canvi, m’he despullat. M’he trobat en un moment de la vida en què tenia prou coses a dir de mi mateix. He descobert que, parlant de mi, parlo de manera honesta sobre la meva generació, sobre el meu gènere i sobre la nostra societat.”
El protagonista de la novel·la és un escriptor que s’acosta als 50 anys i estrena pis a Barcelona perquè s’acaba de separar de la seva dona, després de 19 anys de convivència. Tenen una filla preadolescent i un fill adolescent. Durant un any, el protagonista tindrà temps d’anar construint un nou univers i conèixer llocs i persones noves, tot a ritme d’improvisació de jazz. La crisi de mitjana edat es barreja amb escenes d’infantesa i els seus records contrasten amb el creixement dels fills i la nova realitat que l’envolta.
Cabré explica: “Tenim l’avantatge de poder viure molts anys i això fa que tenir dues vides, com a mínim, sigui habitual. En tot cas, és millor tenir dues vides que tenir-ne una de doble.” “Això no vol dir que renéixer sigui fàcil. No hi ha cap manera de fer-ho si no és tal com vas néixer, plorant i passant fred. Morint, al cap i a la fi.”
En aquest renaixement l’acompanya el seu germà Xavi, mort quan ell tenia vint anys. “Quan escric en segona persona és perquè tu és el meu germà, amb qui comento les coses que vaig veient en aquesta segona vida. Ell se’n riu força, de mi, per cert. M’adono que no vaig passar cap de les fases del dol. La seva mort ni l’he negada, ni l’he condemnada, ni encara menys l’he acceptada.”
L’escriptor sí que viu el dol de la mort d’una vida anterior que ja no tornarà. S’enfronta a la incertesa del que hi ha per davant, construeix una nova vida tot revisant, rellegint i posant en ordre el passat. “La novel·la va una mica d’això: som els mateixos ara que quan érem petits.”
La música, sobretot jazz, i alguns passatges en què Cabré juga creativament, també són importants. “El jazz, refugi del protagonista, és clau en la novel·la”, conclou.
Guanyador de premis
El mallorquí Melcior Comes (sa Pobla, 1980) és un dels darrers fitxatges estel·lars –per coherència amb el nom de l’editorial– d’Univers i debuta amb El dia de la balena. Comes és un especialista a guanyar premis, cosa que ha fet amb sis de les seves novel·les: Ciutat d’Elx, Documenta, Ciutat de Palma, Josep Pla, Sant Joan, Premi Crítica Serra d’Or i Premi Joan Crexells (aquests dos darrers per Sobre la terra impura).
Comes narra la història d’un estiu que canviarà la vida de Martí Suau, el protagonista, amb una trama generacional en què tenen cabuda l’humor i el misteri. Està ambientada a la costa de la Mallorca dels anys noranta, un escenari de pinars, dunes i hotels blancs. L’aparició d’una balena morta a la platja és un punt d’inflexió per a Suau. Té catorze anys i els pares s’acaben de separar.
El dia de la balena ens parla de la infantesa que s’acaba, dels errors propis, dels primers amors i de les amistats que perduren. El paisatge de Mallorca dibuixa el teló de fons d’un estiu amb regust nostàlgic. Però la realitat amaga també una part fosca de mentides, d’emocions reprimides i d’una atmosfera inquietant.
Comes no fa autoficció, però admet que la Mallorca de la novel·la és la de la seva infantesa. “Era com ara, però ara sabem que era millor, perquè tot plegat encara s’ha fet més insuportable. La novel·la té això com escenari, no és pròpiament el tema.”
“Tots sabem que hi ha un últim estiu de la infantesa. Hi ha un dia de la balena en què deixes de ser un nen, o una nena. No és fins més tard que ets capaç de veure-ho. La balena és un símbol de tot allò amagat, de la monstruositat oculta de tots, allò que no et deixen expressar i que després surt en forma d’animal mort i podrit.” “Horror, malson, monstruositat, tot això sempre ha estat incitador i permet vehicular coses que d’altra manera no poden veure la llum.”
D’inspiracions n’ha tingut moltes. “Nèmesi i Indignació, de Roth, Les Fures, de Villalonga, Una novelita lumpen, de Bolaño... També pel·lícules com Els quatre-cents cops, Stand by me, Explorers, i el cinema de terror, que té un paper important perquè pinta una capa tèrbola sobre aquest relat d’estiu”, conclou Melcior Comes.