Masculinitat tòxica en l’esport

Joan Jordi Miralles (Osca, 1977), manresà d’adopció, és professor de narrativa audiovisual i autor d’una desena de llibres que sempre han partit d’una valuosa autoexigència, la discreció i no tenir pressa. Ara presenta un llibre que pot estar tintat per la polèmica, Triomfador, publicat per Males Herbes. La imatge de portada és de Javier Jaén i Seix Barral publica la traducció castellana de Rubén Martín, molt treballada amb el mateix Miralles.

L’Ulisses té 13 anys, juga a bàsquet i acaba de fitxar pel Barça. S’instal·la a la Masia, on espera assolir el somni de convertir-se en jugador professional. A partir d’aquest moment, la il·lusió de la seva vida es transforma en un malson, perquè la relació amb els companys, més grans o més petits, però adolescents com ell, estarà dominada per la irracionalitat del poder dels mascles alfa, com passa allà on hi ha homes i competició.

“Fa molts anys que llegim i admirem les obres de Joan Jordi Miralles, fins al punt que vam crear una col·lecció de teatre per publicar una obra seva, Els nens feliços; després vam poder publicar les narracions llargues Marginàlia”, explica Ramon Mas, editor de Males Herbes.

“Triomfador és el seu llibre més important perquè aixeca una estora i mostra una sèrie de fets que no pensaríem que podien passar a la Masia del Barça; però hi posa prou distància per convertir-ho en una novel·la, no és una confessió íntima i prou.”

Per Jesús Rocamora, editor de Seix Barral, “Miralles no fa pornografia de les misèries i fets escabrosos que narra, no fa de la ferida el leitmotiv de l’obra; és un relat amb una mirada universal del que ara anomenem masculinitat tòxica”.

L’autor ha construït una obra de ficció a partir de les seves experiències a la Masia, on va viure, com a part del planter del Barça de bàsquet, dels 13 als 17 anys. “És una ficció amb coneixement de causa”, defineix Miralles. La història d’un nano a qui “s’ofereix una oportunitat extraordinària”, fitxar pel Barça. Miralles mostra un abans i un després d’aquesta dura època per fer evident el caràcter extraordinari de la situació.

“Hi ha coses que vaig viure o veure, però moltes altres no, no és la meva vida, que me la guardo per mi, és una ficció perquè només ho podia explicar des de la ficció.”

Està ambientada a finals dels vuitanta i principis dels noranta, l’època en què realment Miralles va viure a la Masia. “De sensacions sí que n’hi ha moltes de meves, com ara la il·lusió, la por, l’instint de supervivència... Però en cap cas és una obra d’autoajuda ni a mi m’ha servit per a alguna mena de teràpia”, assegura.

“El ritme de l’obra l’he treballat molt perquè sigui com un partit de bàsquet, amb aturades, el·lipsis, moments accelerats... Tot està molt depurat.” Certament, és una mostra més de l’estil acuradíssim de l’autor, que la va començar a escriure quan va tornar a jugar a bàsquet, com a simple aficionat, anys després d’aquesta etapa a la Masia.

Joan Jordi Miralles és un autor molt discret que no sol concedir gaires entrevistes, però, quan hi parles, no es mostra gens esquerp, al contrari, és un bon conversador i una persona afable. I encara millor escriptor.