Arts escèniques

Dau al Sec destil·la ‘L’hort dels cirerers’ de Txèkhov

Mercè Managuerra ha fet una dramatúrgia concentrada en els cinc protagonistes d’una trama, amb apunts de comèdia

L’autor va fer el seu testament literari en aquesta peça, poc abans de morir

L’hort dels cirerers ha estat un muntatge que ha perseguit l’actriu Mercè Managuerra. Com ara quan la va treballar com a professora en un taller a l’Institut del Teatre.Ara, s’ha atrevit a fer-ne una dramatúrgia per només cinc intèrprets. Va gosar fer-ho després de veure l’habilitat de Konrad Zschiedrich (1936-2019) d’essencialitzar El mercader de Venècia, en una producció estrenada el 2019 i que protagonitzava la mateixa Managuerra. Ara, Dau al Sec estrena dimecres una temporada fins al 5 de març amb una setmana de prèvies (insòlit en aquest espai) repetint la jugada d’essencialització.

Per poder dur-ho a terme, van arrencar en clau de laboratori: plantejar el text com una investigació teatral sense la garantia d’estrena. Per a Managuerra, era imprescindible teixir una feina de companyia (tot i que la dinàmica professional ho dificulti). Efectivament, dels cinc intèrprets, tres ja van treballar a El mercader: Sílvia Forns, Àlex Pereira i Damià Plensa. S’hi han afegit Esther Bové i Laura Muñoz que s’han integrat a la manera de treballar pausada: van començar assajant un dia per setmana durant un grapat de mesos.

Txèkhov havia titllat aquesta obra de comèdia però Stanislavski va llegir-la com una veritable tragèdia. Per això, els tempos eren molt lents i perdia tota l’essència de la caricatura de la societat. Txèkhov en va sortir disgustat de l’estrena, que va durar més de quatre hores. Ara, la lectura de Managuerra s’escriu en 90 minuts, deixant la trama principal i traspassant en les pauses allò que no es diu però que els personatges reviuen per dins. Bona part del muntatge, comenta Managuerra, ha perdut el clàssic ritme txekhovià, “és un flux continu que empeny avall, al mar”. No ha calgut fer cap aproximació contemporània; les ànimes, les vides interiors, hi són i això és el que segueix atrapant l’espectador d’avui. La reducció de la trama, apunta la directora, juga al temps d’avui en què se sap llegir molt més ràpidament les situacions dels personatges, sense tantes reiteracions.

Txèkhov va escriure aquesta obra, conscient de la seva mort pròxima i hi exposa una mirada lúcida i pessimista a diferència dels personatges d’èxits anteriors seus com L’oncle Vània o Les tres germanes. Al Dau al Sec, la disposició és a dues bandes pel que hi ha una proximitat absoluta entre els intèrprets i els espectadors. I sovint, el públic d’una banda albira els del davant, com una mena de mirall en què reflectir-s’hi. La companyia sap el risc de programar tantes funcions seguides. D’El mercader en van fer vàries temporades breus. Però és la manera d’entendre aquest laboratori en què la peça, un cop estrenat, arrenca una nova etapa de créixer per entendre millor cadascú el seu personatge amb el contrast de l’atenció del públic. d’El mercader, per cert, porten unes 80 funcions(entre Barcelona i l’estat espanyol, en versió castellana); només una s’ha fet una funció pels teatres catalans de fora de Barcelona.I això que Managuerra va rebre el Premi Margarida Xirgu 2019 per la seva interpretació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.