El moviment conflueix dins del paisatge al Sismògraf

El Sismògraf d’Olot aglutina el moviment i el paisatge en la seva 15a edició, prevista del 13 al 16 d’abril. Les prop de 30 actuacions busquen la singularitat de cada proposta en l’espai idoni, tenen un rerefons de fer pedagogia de l’emergència climàtica. Des de l’any passat, aquest cartell ha deixat de ser el festival estratègic de dansa de Catalunya, però tot i així manté molts vincles amb aquests festivals i amb d’altres vinculats a l’acció cultural en el paisatge europeus. Tot i que l’autoria és fonamentalment catalana també hi ha artistes de Portugal, Quebec, Eslovènia, França, Brasil, el Regne Unit i l’estat espanyol a Olot.

Les propostes del Sismògraf conviden a un públic entregat, amb ganes d’implicar-s’hi. Per exemple, amb Moon Ribas i Quim Giron el públic es transforma en un de ramat que, en comptes d’esquellots porten uns collarets amb música incorporada i que els dos artistes provaran de pasturar. La plaça de braus es convertirà en una gran instal·lació amb una fotografia de la lluna en la que, la nit de dissabte es convertirà en una pista de ball amb dj inclosa. Pau Masaló farà veure a Ciutat dormitori que en el cementiri d’Olot on tothom ho relaciona amb les persones mortes, en realitat s’hi congrega molta vida vegetal i animal. Paral·lelament a La Carbonera, es desballestarà un cotxe per reciclar-lo, peça a peça, durant els dies del festival. O es farà una reflexió sobre la brossa que genera el mercat digital (perquè les compres per Internet generen viatges i un embalum per protegir el producte fins que arriba al domicili). Aquests són alguns exemples extrems. Però també hi ha actuacions que es fondran amb l’espai com Maña de Manolo Alcàntara que construeix el seu element arquitectònic, jugant amb politges, caixes i una tècnica que viatja del circ a la física elemental i que es programa a Sant Roc.

Tena Busquets, directora del Sismògraf, admet que el festival pateix les contradiccions de voler ser un cartell per sensibilitzar sobre l’impacte de la Humanitat en la natura i alhora propiciar viatges de públic i artistes: “n’estem aprenent; sabem que no ho estem fent prou bé.” De totes maneres, compten amb una assessora ambiental per provar de reduir al màxim la petjada de carboni que provoca el festival.

El Sismògraf ha deixat de generar accions específiques per a generar un públic de dansa. Segueix acollint a programadors i públics, amb la intenció que desactivin el seu costat més professional i arribin oberts a noves experiències a Olot. Sí que és cert que bona part dels muntatges que promouen, procuren donar-los vida més enllà de l’actuació a Olot, “per ètica professional”. Així, per exemple, es conviden a festivals a partir d’intercanvis d’artistes o es mira de construir una gira amb projectes veïns per reduir costos econòmics i ecològics pel desplaçament dels grups internacionals, per exemple.