Dotzè aniversari de la catàstrofe de Fukushima, en novel·la

Avui fa dotze anys justos del terratrèmol i posterior tsunami que van provocar l’accident a la central nuclear de Fukushima, al Japó. Un accident que encara cueja perquè volen tornar al mar les més d’un milió de tones d’aigua que es van fer servir per refredar els reactors. Diuen que l’aigua ja no està contaminada...

Coincidint amb aquesta efemèride ha aparegut la novel·la Retorn a Fukushima. Com si la mort et fos aliena (Voliana Edicions), de Maite Alay i Salvador Balcells. Són parella i signen una obra junts per primer i, lamentablement, últim cop, perquè Alay va morir de manera inesperada fa pocs mesos. Balcells ja té una desena de novel·les publicades, gairebé totes amb trames de fons policíac. Per a Maite Alay, era el seu debut.

Un reporter freelance barceloní en hores baixes arriba a Tòquio dies abans del terratrèmol, el tsunami i el desastre nuclear de Fukushima, que van assolar la regió de Tohoku, amenaçant l’arxipèlag i el planeta amb una catàstrofe nuclear. Mentre molts occidentals intenten fugir del país, el periodista es dirigeix contracorrent cap a les zones més afectades, al nord profund del seu admirat Bassho, en un viatge insòlit on coneixerà personatges extraordinaris i es veurà atrapat en una trama on ningú és qui diu ser. També hi ha la trama misteriosa d’una jove valenciana desapareguda. Com a rerefons, el paisatge japonès, els costums, els mites i llegendes i una atmosfera que combina el pensament oriental amb les tecnologies més avançades.

Tots dos autors coneixen força el Japó perquè el fill d’ella, l’Albert, és enginyer industrial (dissenya edificis a prova de terratrèmols), fa anys que hi viu i la seva dona és japonesa, la Yuko, doctora en antropologia social, investigadora i professora universitària. Tenen una filla, la Marina.

Salvador Balcells explica que “just abans d’entrar el llibre a impremta” va poder demanar “que sortís el nom de la Maite com a coautora, perquè ella no volia, però el 75% del text és seu”. “La Maite escrivia a raig, li sortia natural; la meva feina era anar polint algunes coses. I també vaig afegir una mica d’intriga al voltant de la desaparició d’una noia valenciana, però la part important és la repercussió del terratrèmol el posterior tsunami i el desastre nuclear”, detalla Balcells.

“És una novel·la, tot i que a l’inici sembli un llibre de memòries o de viatges; amb tot, està molt basat en fets i sensacions reals que el seu fill li va explicar o que ella va copsar de la societat japonesa, perquè quan el seu fill es va establir al Japó, la Maite va entrar de ple en aquell país i es va treure un màster de cultura japonesa.”

A l’obra hi ha molts temes purament japonesos, com la visió del suïcidi, tan diferent a l’occidental, i altres temes com el respecte a les tradicions.

L’Albert va viure el terratrèmol a Tòquio, tot i que havia viscut dos anys i mig a la zona de Fukushima. “Com que tot queda paralitzat quan hi ha un terratrèmol, no funcionen ni els trens ni els taxis, vaig tornar a casa meva caminant, més de sis hores, i veient les reaccions de la gent; es van esgotar les bicicletes...”, comenta l’enginyer, únic europeu en una empresa de 600 treballadors. L’obra mostra el punt de vista de l’estranger a través de la seva experiència.

El Japó és una zona de terratrèmols, fins al punt que ara pateixen pel que, aproximadament cada segle, remou Tòquio, una metròpolis de més de 30 milions d’habitants. Segur que aquesta circumstància té a veure amb la peculiar cultura japonesa, que podem tastar a través d’aquesta interessant novel·la.