El Moco Museum Barcelona inclou una obra sobre l’impacte de la guerra de Marina Abramovic
La peça mostra dues dones, una estirada amb vísceres sobre el cos, acompanyada de l’artista sèrbia
El mateix dia en què estrena al Liceu ‘7 deaths of Maria Callas’, on a través de set àries, es posa en la pell de la soprano per recrear la seva mort. l’artista performativa sèrbia Marina Abramovic, ha presentat una nova obra per al Moco Museum de Barcelona. Es tracta la peça ’Miracle 3’, de que forma part d’un quartet de la sèrie Miracle. En el quadre, una caixa de llum LED amb una impressió cromogènica, hi apareixen dues dones. Una està estirada en una superfície amb vísceres sobre el seu cos i l’acompanya la mateixa artista sèrbia. Abramovic vol representar així el dolor i la desesperació de la guerra i quin impacte que té en la vida.
Marina Abramovic, una de les artistes femenines més influents del panorama internacional actual, torna a valdre’s del seu cos per explorar les limitacions físiques i les possibilitats de la ment. Ara, posa en relació el seu cos i el públic, amb l’objectiu de generar un impacte emocional que impliqui l’espectador. “Vull introduir el cos a l’obra gràfica perquè crec que així soc capaç de donar el millor. Entendre el teu cos és entendre l’univers”, ha assegurat durant la presentació de l’obra l’equipament.
Amb la nova peça incorporada al Moco Museu Barcelona, sotmet a examen la realitat de la guerra d’Ucraïna i el seu impacte devastador sobre l’ésser humà amb una peça d’un metre i mig per dos. Amb tot, ha revelat que va començar a treballar en la peça cinc anys abans que comencés el conflicte armat. “Fa por com els artistes podem predir el futur”, ha opinat. Alhora, ha criticat com la tecnologia boicoteja la societat i fa perdre el temps: “la vida és curta, tot i que sovint pensem que és per sempre. L’hem de viure com si cada dia fos l’últim”.
Abramovic ha rebut nombrosos premis al llarg de la seva dilatada carrera que supera les cinc dècades, entre els que destaquen el Lleó d’Or Oro de la Biennal de Venècia(1997), l’Os de Berlín i el Premi Princesa d’Astúries de les Arts (2021). Com a pionera de l’art performatiu, utilitza el cos com a mitjà per explorar els límits físics, portant-lo fins al dolor, l’esgotament o el perill.