Arriba al TNC l’obra de Capmany crítica i irònica amb l’immobilisme burgès

La comèdia de Maria Aurèlia Capmany, Vent de garbí i una mica de por, arriba al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el 16 de març a la Sala Petita i estarà en cartellera un mes. És una àcida crítica a l’immobilisme burgès, que retrata el tarannà de la classe benestant en tres períodes històrics del segle passat: la Setmana Tràgica, la Guerra Civil i el maig del 68. Capmany va escriure el text el 1965, però el va modificar tres anys després per afegir l’escena del Maig del 1968.

Judith Pujol i Albert Boronat són els encarregats de la versió de l’obra de Capmany, que no afegirà un nou moment per aterrar-lo a l’actualitat perquè se’ls feia “difícil” parlar de com és la burgesia actual, en una època en què tot està impregnat per “ideologia burgesa”, apunten a EFE. Ara bé, han repartit al llarg de l’obra reflexions dels actors entre sainet i sainet que fan d’enllaç amb l’actualitat.

Les tres escenes de l’obra estan ambientades en moments rellevants de la història i en tots els casos els protagonistes són de classe benestant i estan de vacances (a Cadaqués, Sitges i Caldetes), per la qual cosa no volen ser molestats. “Són tres sainets amb moments de cabaret, als quals hem afegit altres textos de l’autora inclosos a ‘Cartes impertinents’ i les nostres pròpies reflexions”, explica Judith Pujol.

En aquesta comèdia es tracta de la crisi amb esperit crític, però amb “la mirada irònica i vitalista de Capmany”, escriptora i dramaturga que el TNC vol reivindicar.