Sánchez Piñol reflexiona sobre fins on pot arribar un home per evitar la fi del món

L’antropòleg i escriptor Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) ha presentat aquest matí la novel·la “fantàstica i històrica” Pregària a Prosèrpina, publicada per La Campana i amb la que l’autor vol oferir una reflexió sobre fins a on pot arribar un home o un poble per evitar la fi del mòn. Ambientat en el segle I abans de Crist, el nou llibre de Sánchez Piñol plasma tot un univers alternatiu que vol oferir una reflexió sobre la moral i la política de la societat.

En aquesta setene novel·la, l’autor que es va donar a conèixer l’any 2002 amb La pell freda, una obra que va tenir un gran reconeixement de públic i crítica , s’endinsa en el món clàssic per imaginar que el destí de Roma i la humanitat sencera estan en joc davant d’unes criatures depredadores, els tectònics, que apareixen de sota terra i no tenen cap mena d’escrúpols. Just abans d’una guerra civil i amb una societat dividida en tres bàndols, els personatges de la novel·la hauran d’enfrontar-se al dilema d’unir-se i sacrificar les seves vides i l’estatus per provar de combatre la legió de tectònics.

En declaracions a l’ACN, Sánchez Piñol ha explicat que la majoria de novel·les de l’antiga Roma situen el focus en la pròpia Roma i que ell ha volgut fixar-lo en un “element fantàstic” com és una invasió que ve de sota terra. Per això, ha imaginat unes criatures que esdevenen un perill “terrorífic” per a la humanitat.

Segons ha relatat, els tectònics són una civilització caracteritzada pel màxim individualisme i egoisme i això els farà “encara més perillosos pels romans clàssics”.

Una de les claus de la novel·la, segons l’autor, és que en una societat on els esclaus eren considerats “una propietat que respira”, davant l’emergència provocada pels tectònics, pompeians, cesarians i esclaus hauran d’aparcar les seves diferències per unir-‘se “perquè si no és la fi del món”.

Amb l’anterior novel·la ‘El monstre de Santa Helena’, Sánchez Piñol també imaginava una criatura que provocava el caos. Per l’escriptor aquell monstre “no té res a veure com a element fantàstic” amb els tectònics. “Allà parlava de les relacions entre poder i cultura. Ara, tracto de per què alguns individus i societats decideixen canviar o no fer-ho amb les conseqüències que això comporta”, ha analitzat.

L’autor opina que, en genral, la naturalesa és “conservadora” i que la gent “no canvia si no hi està obligada”. “

Antropòleg i africanista, l’escriptor ha escrit la major part de la seva en català. És membre del Centre d’Estudis Africans i ha col·laborat en la redacció d’anuaris d’enciclopèdies interactives. Entre les seves obres més destacades hi ha Pandora al Congo (2005) i Victus (2012).

Els crítics han trobat certes semblances entres el seu estil i el d’autors classics consagrats com Joseph Conrad, Robert Louis Stevenson i Howard Phillips Lovecraft.